diumenge, 31 de març del 2013

BUGADA...















Estenc les il·lusions
com un llençol a la lluna.
Estels i fades, la nit
una ventada de vida.
El rellotge de sol fa
una pausa, el mussol
de la nit no diu res...
La rosada va posant
el cap al coixí.
El concert del silenci
abraça els arbres...
El mar és un bressol
de calma, el far
dorm de dia, les roques
sempre hi són, les barques
en mar, les que
reposen a la sorra.
La vida al seu aire.
Faig bugada de pensaments
i sentiments, cal reciclar...
onatge

dijous, 21 de març del 2013

No tinc testament...











Danso amb el pèndol
del rellotge, taral·larejo
la cançó del temps.
El sol madura el camí,
les pedres sempre hi són...

He cercat petjades meves
d’ahir, però ja no hi són,
o vivim en present o morim.

El taüt és el poema
on la descomposició
dels versos fa la
gran composició...

Em gronxo al trapezi
de la primavera,
canto amb la llum,
volo amb les papallones,
m’acarona la pluja.

Mossego una poma
amb pell i tot.
Tinc les mans buides
i un cor molt gran.
No tinc testament,
només l’abraçada
de l’ara i aquí.
18 març 2013, migdia
(escrit mentre em prenia
un cafè curt però amb cos...)
onatge



diumenge, 3 de març del 2013