divendres, 12 de desembre de 2014

MOLT H$NORABLE NADAL...







Molt honorable nen Jesús,
benvingut a la Vida i al món.

No vulguis comissions que
mai no saps què o qui
hi ha al darrera. No t’acostumis
a pagar amb targeta de crèdit,
el millor és tants caps tants barrets...

No et refiïs de les promeses, recorda
allò de: A sants i minyons, no
prometis si no dons...
I el prometre no fa pobre.

No vulguis que el teu nom
sigui el d’una “Fundació”,
ni teva ni meva...
Quatre estalvis i quatre
torrons no els vulguis tenir
en un paradís fiscal... Ah!, que
en seran més de quatre?
Tingues moral, aquí i al corral.

Segueix la teva estrella però
no t’estrellis... M’han dit
que en pocs dies t’ha crescut l’ego.
Que tens una vaca suïssa?
Ah!, que buides la faixa a...
Perdona que estic una mica
dur d’oïda. Procura Ser
més que tenir...

Benvolgut nen Jesús, sigues
humil, només així podràs
Gaudir de les meravelles
De la Vida. Si poses preu a tot,
TOT perdrà el seu valor.
Et diran això i allò i el de més
enllà, et voldran fer combregar
amb rodes de molí..., no
perdis mai el teu sentit comú.

Tothom, molta gent diran que
són amics teus, estima a tothom,
però no confonguis els amics,
amb els saludats i amb els coneguts.
Et faran gran i t’oferiran presidir
consells d’administració.
No vulguis ser l’home de palla
de ningú. La palla al final
s’acaba encenent i cremant.

Vindran a conquerir-te les falses
amistats; l’orgull, la malícia,
l’antipatia, l’ego, la vanitat,
la gelosia, el diner, el protagonisme,
no te’n facis pas amic,
en el fons només sembren
buidor i soledat.

No perdis mai el respecte a tu
mateix, així podràs respectar als altres.
Que no et facin entrar el clau per la cabota...
Compartir no es posseir.
Estimar no té sinònim.
No hi ha res més sublim que l’Amor.
Res! Tampoc ningú és més
que Ell. Per sort no es pot comprar
amb diners... Per això és tan gran
i té i ens dóna aquesta força
tan gran i profunda.

T’ensenyaran a caminar i fer el
camí, però ets Tu qui ha de caminar...
No vulguis imposar el teu rumb
i la teva visió a ningú, cal
viure amb la llibertat personal.
Sense dogmes, sense creences
entrades a cop de creu. La Vida
i la Natura ja tenen les seves
lleis naturals, massa sovint
i estúpidament, volem imposar
lleis antinaturals que neguen
i ofeguen la Vida i la Natura.
No et cansis d’aprendre, ningú
no neix ensenyat.
Que Nadal no sigui només les
garlandes i les llums del carrer,
ni el molt honorable Caganer,
el veritable Nadal és la llum
que hi ha dintre teu, tot el
que dónes i fas de bon cor.

Que Nadal sigui una ABRAÇADA
de tres-cents seixanta cinc dies...
onatge












diumenge, 9 de novembre de 2014

HEM DIT PROU!


No volem mossegar. Volem VIURE i respirar sense demanar permís...



dimarts, 30 de setembre de 2014

A FOC LENT...

En una cassola de paciència
hi posarem sentiments a foc lent
amb flames de passió,
traurem les il·lusions que
teníem al bany maria
i les deixarem a temperatura
ambient, servirem unes carícies
macerades de vida, omplirem
fins la meitat, dues copes
amb vi de convivència,
unes mirades sense maquillar,
mastegarem a poc a poc
per trobar els espines, i amb
la boca tancada per no
portar la contrària..., riure
moderat, procurarem que
els llavis no es ressequin,
no se sap mai, ens quedarem
una mica amb gana, encara
ens falta el desig...
onatge

diumenge, 11 de maig de 2014

HAN... I HO PERMETEM...












Han violat i prostituït
la lluna, han esclavitzat
les estrelles, l’eternitat és
anticonstitucional..., les
il·lusions han de ser per
decret llei, han retallat l’aire,
respirar té preu, la mala
bava guanya eleccions,
les urnes són armes
de destrucció massiva,
un vot és un ciutadà/na lliure,
un GRAN perill...

Han sembrat els camins
amb pedres d’estupidesa,
això sí, amb aixada
democràtica, la convivència
l’han segada amb una
dalla ben esmolada.

Els “mercats” ens han
infectat la vida del cada dia.
Els alts funcionaris del cel
prediquen a cops de creu,
haurien d’airejar les sotanes
i els cors i les ànimes
(si es que en tenen).

Els ocells han de pagar
peatge, i a Catalunya més...
Esclavitzen l’ànima de les persones,
només saben sembrar malícia
i estupidesa i manca de sentit comú...

Assassinen la infància i enterren
el tresor de la innocència, ens volen
esborrar el futur, negar l’horitzó.

NO a la mentida!
NO a l’assassinat! (amb armes o sense...).
NO a la manipulació!
NO als mediocres dictadors!
NO als impostors!
NO als espermatozous amb odi!
NO al diner per damunt de la persona!
NO als polítics TITELLA!
NO a tot el que nega o assassina la

VIDA!

onatge

diumenge, 4 de maig de 2014

divendres, 2 de maig de 2014

MARE...
















(ja sabeu que no m'agraden les coses per un dia... Tampoc no cal que estigueu d'acord amb el què dic, podeu estar-hi en contra, compartir les idees i els sentiments. Jo ho veig i sento així. Gràcies.)

dijous, 1 de maig de 2014

dimarts, 29 d’abril de 2014

diumenge, 27 d’abril de 2014

Cesc Serrat













Maridatge de la M. Antònia Mora

dimarts, 22 d’abril de 2014

PÈTALS D'ABRIL...















I si el Drac treu foc
perquè mai ningú
no l’hi ha regalat cap rosa?
Ell també té sentiments.

Una bona rosa té pètals i espines...,
a cada pètal una tendresa,
les espines sempre hi són
i el gat no les vol.

La tradició ens arrela
a la terra que estimem.
La rosa és una cançó
al cor que estimem, un poema
als llavis de la persona.

El Drac ha retallat el foc.
Ara volen que la rosa
sigui inconstitucional...
La incultura fa el cervell
petit i segrega mala bava...

Ressorgiment,
Onada,
Sinceritat,
AMOR.

Al canelobre de la vida
hi ha la flama de
les teves roses.

La carícia és el quart creixent.
Sempre hi ha un abril
tatuat a l’ànima.
Pètals que són una primavera
eterna al clima del cor.

Em costa parlar del sant,
la meva fe la tinc a la Rosa.
Un petó d’abril és per sempre,
(per sempre que es pugui).

Vermella, groga, blava,
però el veritable color
és el somriure de qui la rep...

La rosa quan s’estima
no necessita embolcall.

Cada silenci té el seu sant Jordi,
cada solitud la seva rosa.
Tenim  pell d’emocions,
i un concert de passions...

Al cos, recital d’abril.
Sempre hi ha roses
orfes de cor, i cors
sense rosa. A la nuesa
de viure necessitem l’abraçada,
algú que bressoli el nostre silenci.

Tradició, amor, rosa,
l’espurneig del cor que dansa als ulls.
Sempre hi ha un abril
que floreix als sembrats profunds.
Florim de les nostres arrels,
de la saba de les roses i espines...

Sant Jordi, 2014
onatge


divendres, 18 d’abril de 2014

dijous, 17 d’abril de 2014

dimecres, 16 d’abril de 2014

dilluns, 14 d’abril de 2014

diumenge, 13 d’abril de 2014

dijous, 10 d’abril de 2014

El Drac...







Obra de la Glòria Fort

Potser les flames del Drac
són roses enceses...,
il·lusions orfes, desitjos
encesos, passions
en flama..., potser el
Drac està trist perquè
no té papers, però té
sentiments, ja no li queda
ni la prestació de l’atur,
li diuen que torni demà...,
però ell és d’aquesta terra,
té gana i fred, vol regalar
una rosa però ningú
no li dóna una mà...

onatge

dimarts, 8 d’abril de 2014

MARIDATGE


MARIDATGE










Un maridatge de l'amiga Maria Antònia Mora amb una imatge de la Maria Mba.

dilluns, 7 d’abril de 2014

MIRADA...




















Obra de la Glòria Fort

Que cap agressió
trenqui la teva pau interior,
digues NO a la violència,
estima i comparteix,
però no t’esclavitzis
a cap presó ni que
tingui les reixes d’or...,
la teva llibertat de
Dona-persona
no té preu.

Reneix de la ferida,
sempre hi ha la primavera
de la vida, el sol pels
teus sembrats...
onatge

diumenge, 6 d’abril de 2014

dissabte, 5 d’abril de 2014

dissabte, 29 de març de 2014

SENSE CADUCITAT...













De vegades potser sí
que la carícia és aspre
com el glaç de l’hivern,
altres és com un quart creixent,
com un maig madur...,
una pluja harmoniosa,
un brindis de profunditats,
el testament de cos present,
l’oratge que ens fa respirar,
el poema que ens canta
a poc a poc les realitats,
l’aigua per la set de la pell.

Som el calendari que passa
pàgina a la sang...
A quatre mans teixirem
records sense caducitat.

onatge



dilluns, 24 de març de 2014

diumenge, 23 de març de 2014

divendres, 21 de març de 2014

diumenge, 2 de març de 2014

SÓC NASCUT DE TU DONA!









(Ja sabeu que no m’agraden les coses per “un dia”. És per això que no espero el dia 8 de març per publicar el meu recolzament a tu Dona!)

Dona i violència no són sinònim.
Massa sovint és un maridatge de mort, d’esclavitud, de violació de vida, assassinat i/o esclavatge de la llibertat.

La mediocritat i la covardia mental acaben sen una eina esmolada que mata i assassina, assassina i mata!

Criatures orfes de Mare. I Dones-Mares-Persones a la tomba. La monstruositat contra la Natura, contra la vida.

La millor prevenció és l’EDUCACIÓ de persones i mantenir i sembrar l’amor i el valor de la VIDA!

Un assassí-torturador, neix o s’hi fa? De què s’alimenta? Som violents des de que naixem? La societat és violenta disfressada d’hipòcrita?

Ningú no és més que ningú. Malgrat que hagin passat segles fen-nos creure tot el contrari... L’església ha estat i encara és un botxí en contra de la Dona. L’església la repudia per impura (...). I una gran part de la mentalitat masculina mira i veu la Dona com un “objecte”.

Avui la publicitat encara ridiculitza i “utilitza” a la Dona. La utilitza com un decorat. El masclisme i menyspreu del publicista i la marca anunciant queda palès... Només cal passejar pels carrers i obrir els ulls, hi veig molta violència i masclisme i el més greu és que viu latent entre la gent jove...  Hi ha un vocabulari violent i degradant envers la Dona, Quan parlem de la Dona hi ha qui oblida que parlem d’una persona.

Sovint l’home oblida que es nascut de Dona.
De vegades l’home es creu amo i posseïdor de la Dona, una persona. Els petits detalls i actituds acaben creant un mur i una presó per a la Dona.

“Les fronteres de vidre” existeixen, malgrat que la miopia social no les vulgui veure o les ignori..., però existeixen.

No a cap silenci que sigui un coixí per adormir violència, violació, degradació, esclavatge, tortura o assassinat.

No m’agraden els coses per “un dia”, són com una llufa al calendari de la vida.

Estimar i respectar no són sinònims d’imposar, vexar, degradar, violar ni matar.

Sembla que tot tingui preu, i que tot es pugui comprar... I tot NO té preu, ni tot es pot comprar. La Vida té un valor tan gran que no es pot comprar ni pagar. Podem i hem de compartir, donar, estimar i tot des del respecte.

Per tu Dona, que vius feliç, per Tu amb alegria, per Tu que les teves llàgrimes fa néixer roses amb espines..., per Tu, que ets víctima, surt al carrer, trobaràs una mà amiga, una persona amb qui confiar, tot no està perdut. És veritat que molt sovint hem de sembrar damunt de la pedra..., però cal insistir-hi i no defallir.

T’ESTIMO DONA!
Sóc nascut de Tu.
onatge 

diumenge, 23 de febrer de 2014

GRONXA'T...



















 Al pèndol del rellotge
s’hi gronxa el temps.
La Vida va al seu aire.
La primavera neix quan
ja està prenyada de vida.

El temps no és or,
és vida, ja que per molt or
que tinguis, no la pots comprar...
Viu el poema de l’ara i aquí,
no t’entretinguis amb la
mètrica, assaboreix
les vocals i els pronoms febles...
Ets filla del sol i la lluna,
un llaurat de passió,
en els sembrats profunds,
l’abraçada a compartir.

Cada pedra té el seu camí,
i cada camí la seva pedra.
Les espines fan bonica la rosa,
de vegades per veure-hi clar
hem de plorar...,
després la flor del somriure
ens acompanya i ens convida a viure.
El temps no es guarda
per demà, ell sempre va
al seu aire, al seu temps.
Gronxa’t al trapezi de la Vida!
onatge