dissabte, 29 de març de 2014

SENSE CADUCITAT...













De vegades potser sí
que la carícia és aspre
com el glaç de l’hivern,
altres és com un quart creixent,
com un maig madur...,
una pluja harmoniosa,
un brindis de profunditats,
el testament de cos present,
l’oratge que ens fa respirar,
el poema que ens canta
a poc a poc les realitats,
l’aigua per la set de la pell.

Som el calendari que passa
pàgina a la sang...
A quatre mans teixirem
records sense caducitat.

onatge



3 comentaris:

  1. M'agrada molt això de "records sense caducitat", no tothom pot dir-ho!

    ResponElimina
  2. Si caduquessin no serien records.
    Un poema molt bell!

    Fita

    ResponElimina