dijous, 23 abril de 2015

PÈTALS...




















Tens un abril que
et floreix a la sang,
espines que mai no
s’han fet roses...,
un temps de poema
a la pell que et
recita a l’ànima,
combregues del record
d’una mirada, la
besada que et reviu,
la soledat abraça el silenci,
vas escrivint una solfa
de records, i quan et
canten de cos present
sents com l’amor et bressola.

Sempre hi ha un Drac,
unes vegades amb foc
altres sense, ara sovint
el Drac té un conveni
amb el senyor del castell.
Ara el seu foc ha de
ser constitucional...

De vegades encén
el seu foc fora de l’horari
del conveni. La tradició
té espines, també el teu
somriure en flor,
l’alegria que sembres cada dia.

Perfum d’abril, de roses,
de llibres, de sant...
Perfum de llegenda.
Només Tu saps quin
és el teu vint-i-tres d’abril.

Qui no té pètals de
rosa a l’ànima...?
Espines que el temps
ha fet d’enyorança.
La gramàtica de les
mirades, l’abecedari
dels somriures, som
tan humans que
l’emoció ens pot.

Per sort els sentiments
no tenen manual
d’instruccions, cal
llaurar i sembrar cada dia.
El record del primer
abril sempre ens floreix
jardí endins.

Omitse’t, no surt
als diccionaris, tampoc
no té sinònim...
Cada símbol té
les seves arrels.

De vegades una rosa
diu més que no
mil paraules,
però no pot néixer
d’un cor buit.
  
L’amor té Wi-Fi
de Tu a tu sense servidor...
Un t’estimo, és pluja
de vida, amor de profunditat,
el fruit compartit, la nit
de totes les Llunes,
el pa dels sentiments,
és la voluntat de dues
mirades envers el
mateix horitzó.

La Noia s’ha tret
les sabates de cristall
i camina tocant de
peus a terra, el Noi
ni amb corona ni sense.

De persona a persona.
Que hi hagi una Rosa
per a cada cor que batega.
Que els bons sentiments
siguin el llibre de cada dia...

Sant JORDI
abril 2015

onatge

dissabte, 7 març de 2015

SÍ a la VIDA!








a la Vida!



Demanar perdó per haver nascut Dona?
NO a cap violació ni castració física ni mental, ni al cos ni a l’ànima.
Sovint l’home deixa créixer el monstre que porta a dins, s’oblida que és nascut de Dona i en molts casos de mare.

Cal treure la màscara social a la societat i educar persones, i no nens i nenes. Estimar no té sinònim. Esclavitzar tampoc. L’assassí que mata sense sang, també és un botxí...


NO a les actituds per un dia.
NO a estimar un dia i prou.
NO a violar avui i abraçar demà.


La convivència és cada dia. Sembrar els bons sentiments. NO condemnar per haver nascut Dona o pel color de la pell o per creences personals.

Cal educar l’home com a persona, no com si per les venes hi tingués la prepotència per damunt de tot. Hem d’entendre que naixem per viure.

NO a cap creença social, religiosa o cultural (o faci creure) que la mutilació i/o violació del cos de la Dona sigui normal.

Néixer Nena no ha de ser el pa a la taula de les MONSTRUOSITATS.

L’home massa sovint segueix el raonament dels testicles (...?), tan en alegria com davant dels problemes. I llavors li surt la força bruta. Crida i actua el seu monstre interior.
Conviure sempre és un brindis de dues voluntats. Estimar i viure amb plenitud és el súmmum.
NO a col·locar... i tractar a la persona com un OBJECTE.

És com si per haver nascut Dona hagi de viure i lluitar des de la trinxera.
L’home que només veu el teu cos, és que no sap estimar.
Proclames d’un dia, pancartes, però l’any té tres-cents seixanta cinc dies, i viure és tota una vida.
Per tan cal llaurar les idees cada dia, sembrar la dignitat i amor per la Persona, sempre!

Les cadenes ni que siguin d’or, esclavitzen. Malgrat que la presó tingui parets i reixes de diamants, la presó empresona, anul·la la capacitat i dret de viure en llibertat.

Del cel plou molt mala bava. En nom d’un déu es fan –i s’han fet- barbaritats. Sexe i sexualitat no han de ser ni tortura ni turment.

L’home és l’únic animal que mata per plaer. Sovint el sentit comú s’exilia de la ment humana.

Març és record de presó de flames i mort.
Ningú no es més que ningú.
Cap funcionari del cel no pot donar l’hòstia amb una mà i condemnar a la Dona per impura amb l’altra.


Potser sí que hi ha qui ha estat engendrat amb mal esperma o pel dimoni. La religió encara és una dalla que sega i mata la vida. Qui creu en un déu no pot ser que prediqui assassinar Dones amb l’altra...

onatge

divendres, 12 desembre de 2014

MOLT H$NORABLE NADAL...







Molt honorable nen Jesús,
benvingut a la Vida i al món.

No vulguis comissions que
mai no saps què o qui
hi ha al darrera. No t’acostumis
a pagar amb targeta de crèdit,
el millor és tants caps tants barrets...

No et refiïs de les promeses, recorda
allò de: A sants i minyons, no
prometis si no dons...
I el prometre no fa pobre.

No vulguis que el teu nom
sigui el d’una “Fundació”,
ni teva ni meva...
Quatre estalvis i quatre
torrons no els vulguis tenir
en un paradís fiscal... Ah!, que
en seran més de quatre?
Tingues moral, aquí i al corral.

Segueix la teva estrella però
no t’estrellis... M’han dit
que en pocs dies t’ha crescut l’ego.
Que tens una vaca suïssa?
Ah!, que buides la faixa a...
Perdona que estic una mica
dur d’oïda. Procura Ser
més que tenir...

Benvolgut nen Jesús, sigues
humil, només així podràs
Gaudir de les meravelles
De la Vida. Si poses preu a tot,
TOT perdrà el seu valor.
Et diran això i allò i el de més
enllà, et voldran fer combregar
amb rodes de molí..., no
perdis mai el teu sentit comú.

Tothom, molta gent diran que
són amics teus, estima a tothom,
però no confonguis els amics,
amb els saludats i amb els coneguts.
Et faran gran i t’oferiran presidir
consells d’administració.
No vulguis ser l’home de palla
de ningú. La palla al final
s’acaba encenent i cremant.

Vindran a conquerir-te les falses
amistats; l’orgull, la malícia,
l’antipatia, l’ego, la vanitat,
la gelosia, el diner, el protagonisme,
no te’n facis pas amic,
en el fons només sembren
buidor i soledat.

No perdis mai el respecte a tu
mateix, així podràs respectar als altres.
Que no et facin entrar el clau per la cabota...
Compartir no es posseir.
Estimar no té sinònim.
No hi ha res més sublim que l’Amor.
Res! Tampoc ningú és més
que Ell. Per sort no es pot comprar
amb diners... Per això és tan gran
i té i ens dóna aquesta força
tan gran i profunda.

T’ensenyaran a caminar i fer el
camí, però ets Tu qui ha de caminar...
No vulguis imposar el teu rumb
i la teva visió a ningú, cal
viure amb la llibertat personal.
Sense dogmes, sense creences
entrades a cop de creu. La Vida
i la Natura ja tenen les seves
lleis naturals, massa sovint
i estúpidament, volem imposar
lleis antinaturals que neguen
i ofeguen la Vida i la Natura.
No et cansis d’aprendre, ningú
no neix ensenyat.
Que Nadal no sigui només les
garlandes i les llums del carrer,
ni el molt honorable Caganer,
el veritable Nadal és la llum
que hi ha dintre teu, tot el
que dónes i fas de bon cor.

Que Nadal sigui una ABRAÇADA
de tres-cents seixanta cinc dies...
onatge












diumenge, 9 novembre de 2014

HEM DIT PROU!


No volem mossegar. Volem VIURE i respirar sense demanar permís...



dimarts, 30 setembre de 2014

A FOC LENT...

En una cassola de paciència
hi posarem sentiments a foc lent
amb flames de passió,
traurem les il·lusions que
teníem al bany maria
i les deixarem a temperatura
ambient, servirem unes carícies
macerades de vida, omplirem
fins la meitat, dues copes
amb vi de convivència,
unes mirades sense maquillar,
mastegarem a poc a poc
per trobar els espines, i amb
la boca tancada per no
portar la contrària..., riure
moderat, procurarem que
els llavis no es ressequin,
no se sap mai, ens quedarem
una mica amb gana, encara
ens falta el desig...
onatge

diumenge, 11 maig de 2014

HAN... I HO PERMETEM...












Han violat i prostituït
la lluna, han esclavitzat
les estrelles, l’eternitat és
anticonstitucional..., les
il·lusions han de ser per
decret llei, han retallat l’aire,
respirar té preu, la mala
bava guanya eleccions,
les urnes són armes
de destrucció massiva,
un vot és un ciutadà/na lliure,
un GRAN perill...

Han sembrat els camins
amb pedres d’estupidesa,
això sí, amb aixada
democràtica, la convivència
l’han segada amb una
dalla ben esmolada.

Els “mercats” ens han
infectat la vida del cada dia.
Els alts funcionaris del cel
prediquen a cops de creu,
haurien d’airejar les sotanes
i els cors i les ànimes
(si es que en tenen).

Els ocells han de pagar
peatge, i a Catalunya més...
Esclavitzen l’ànima de les persones,
només saben sembrar malícia
i estupidesa i manca de sentit comú...

Assassinen la infància i enterren
el tresor de la innocència, ens volen
esborrar el futur, negar l’horitzó.

NO a la mentida!
NO a l’assassinat! (amb armes o sense...).
NO a la manipulació!
NO als mediocres dictadors!
NO als impostors!
NO als espermatozous amb odi!
NO al diner per damunt de la persona!
NO als polítics TITELLA!
NO a tot el que nega o assassina la

VIDA!

onatge