dijous, 23 d’abril de 2020

dilluns, 24 de desembre de 2018

De bona HÒSTIA...


DESEMBRE.

Últim mes de l’any. Revetlla de religions. Garlandes festa i gatzara de Cap d’Any. Un dia concret, tothom ha de combregar de bona hòstia...
Sembla com si la llibertat personal i el sentit comú s’hagin de deixar en un calaix i seguir la gran massa, que no es de rebosteria precisament...

La gran taula de Nadal, mentre milers de persones moren ASSASSINADES per una guerra prenyada per covards fanàtics.
El nen Jesús a la cova, i els que moren ofegats al taüt d’aigües fredes del mediterrani. Però som tan tradicionals que brindarem, menjarem (una mica més encara), farem cagar el tió, i aquí no ha passat res.

Nadal no es o no hauria de ser una disfressa... ni una màscara per l’ànima o el cor... El 28 de desembre celebrarem el nostre sant. 25 de desembre en vermell al calendari, què deu passar? Al carrer veig somriures d’hipocresia, dents de maldat, sort que la societat és tan assenyada... Mira que té dies l’any, 365 si no l’han retallat, però ha de ser en aquestes dates, que hi ha taules plenes de gom a gom  i tants cors buits..., i que semblen un desert sense vida. A la humilitat l’hi han tancat la porta. L’església es disfressa més que de costum. I tothom tan cofoi!

Sort de les Persones amb bon cor i ànima... Res no es blanc o negre, tot té molts matisos, cal sembrar la convivència per damunt de les creences, no oblidar el respecte per la Vida i la Persona. Que Nadal desperti l’eco interior i que cada dia de l’any tingui i sigui un motiu per Viure donar i compartir. La senzillesa és la gran riquesa. No hem de tancar la porta de casa i ignorar el món... Que el cor no esdevingui una durícia tosca...

Les creences no ens han de fer ser insensibles. Cerca la Llum que hi ha dintre teu. Dóna la mà oberta... No veneris a cap botxí. Hem nascut per VIURE!

Ah! sí, Bon Nadal!
onatge

divendres, 25 de maig de 2018

INSPIRACIÓ...











Inspirat en l'Obra de la Montserrat Gudiol. Maridatge de l'amiga M Antònia Mora.
onatge

dijous, 24 de maig de 2018

AMOR on ets...?







De vegades fred i solitud
fan l’amor, i amb la
tristesa són un trio.
La mirada perd la llum,
i tot és un cel de tempesta.
L’amor és una flor de
pètals filosòfics, una mar
d’onatges, el concert de
blanques i negres,
llàgrimes i somriures,
estels que ens prenyen
de llum, el foc que
no fa cendres, és el calze
que ens empeny a
combregar i VIURE!
Fred i solitud
orgasme de realitat.
Amor on ets...?

onatge


dissabte, 5 de maig de 2018

Si ets Mare...




Parir, no es ser Mare. Ser-ho, és un bressol de sentiments, estimar sense demanar res a canvi.

“Qui té Mare gran boca bada” Diu la dita. Hi ha una manera de ser Mare per a cada Dona que vol ser-ho... Estimar és acompanyar a caminar, no a dir quin camí s’ha de seguir.

L’amor de Mare és únic, no té sinònim. Qui no estima a la Mare no sabrà estimar a ningú, d’Ella ens ve la Vida i tot un temps de criança.

El sentiment de ser Mare no es pot comprar. El millor regal és la moixaina al cor, l’abraçada en vida, plorar davant del taüt o les cendres, no arribarà a l’ànima de la Mare.

Massa sovint hi ha qui oblida de qui ha nascut. Les coses per “un dia”, no m’agraden, el tresor és la convivència de cada dia, el cordó umbilical, que encara que es talli, queda la unió, l’abraçada sense promeses ni condicions.

Si tens MARE, estima-la, si guardes el seu Record, estima’l!
onatge

dissabte, 21 d’abril de 2018

La meva rosa per TU...












Les roses grogues ens il·luminen el camí, les espines llauren la perversitat de qui ens posa roques al pas.
Les roses grogues són la flama del far de la llibertat.
Sant Jordi fa temps que no esmola l’espasa, i ens han anat creixent les MALES HERBES amb arrels de maldat.

Posem roses grogues als llavis dels que no parlen, posem-ne també als ulls dels que no volen veure.
No sé si sant Jordi està a l’atur o escalfant la butaca d’una ambaixada...

Una gran llum de roses grogues per il·luminar la cara dels que no tenen vergonya. Grogues també perquè siguin el Sol que desvetlli els cors, i la Lluna com una cançó que ens canti a l’ànima.

Què seria la Vida sense roses, tal vegada les espines quan ens fereixen ens fan saber que estem vius, que hem de Viure!

La meva Rosa per Tu...
Sant Jordi 2018

onatge

dimecres, 18 d’abril de 2018

CONCERT DE SENSIBILITATS












Beso la teva ànima
amb llavis de silenci.
Tota Tu et fas carícia.
Jo sóc el brodat
de cicatrius en
almívar de Lluna.
Orgasme de solitud.
Sembrat de passions.
Concert de sensibilitats.
onatge