dimarts, 22 de desembre de 2015

NADAL no és un whatssap...










Nadal no és un whatsapp...


No sé si Nadal és inconstitucional
ni si està imputat... tampoc sé si
les estrelles estan acusades
d’alguna cosa, ni si els Reis cobren
comissió..., o els camells pasturen en
un paradís fiscal.

Tampoc sé si el ruc porta xip,
la cova potser no té permís
municipal ni sanitari per compartir
habitat amb animals.

Nadal, somriures de purpurina,
imposicions ancestrals, sentiments
a la recerca de la llibertat personal.

L’amor no es pot imposar,
els sentiments, tampoc.
No vulgueu convertir la taula
en un camp de batalla ni de concentració!

Deixeu que les persones s’enamorin
de la tradició, i no fer-les entrar
a cap religió per imposició.

El veritable naixement està dintre teu,
a Tu et recita l’ànima. Deixeu que els
sentiments brollin i flueixin lliurement,
i no pas per decret familiar,
ni per una data en vermell...

El Sol i la Lluna no surten per un dia,
només  és la teva actitud i tendresa
de donar i compartir cada dia
la que fa un sembrat de Vida!

No deixis que ningú governi ni desgoverni
a la teva ànima, i que ningú no clavi una
creu al teu cor, que per més que diguin
no ha de fer flor...
Estima sempre (sempre que puguis).

Digues NO a la guerra.
Digues NO a la injustícia.
Digues NO a tot el que t’esclavitzi
i t’impedeixi se LLIURE!

Nadal no hauria de ser il·luminar-se
amb estrelles de plàstic i viure a  les
fosques en la teva ànima.

Nadal no és una rutina ni un whatsapp...,
ni un xat, fes que el teu Nadal floreixi
i maduri tot l’any.

Una abraçada sense pressa...
(i de tot l’any).

 Nadal 2015,
 onatge



dimecres, 17 de juny de 2015

i de VIDA...








Primavera sense fred,
núvols absents de pluja,
llàgrimes sense cor,
crit sense silenci,
carícia freda sense ànima.

Tot és breu, passatger, som
vianants de món i de vida...
onatge

dilluns, 15 de juny de 2015

DE VEGADES ELS PEUS...









De vegades els peus
es neguen a fer camí
i l’esperit a seguir...,
el núvol renega de la pluja,
l’orgullós vent no sap
compartir amb la brisa,
llàgrima i plor no sempre
es declaren amor,
malures del temps de viure,
sort que la guitarra del
Toti em transporta, de vegades
no sé on arribo, viatge,
destí, atzar, camí, drecera,
per terra mar i aire...

Les corrandes poden ser
d’exili o d’auxili.
Mossego les cireres,
sempre hi ha el pinyol.
onatge

MIRA ENDAVANT!








  Mira endavant
però escolta els batecs
que canten dintre teu...,
ets un ésser amb galàxia
i orbita pròpies..., ets silenci
i crit de primavera, flama
i caliu, hivern i tardor,
abraçada i poema...
onatge

NO EM CALEN ULLS...








No em calen ulls
per veure't i sentir-te...,
hi ha les diòptries del tacte,
els gemecs que ens sembren
la pell, quan llaurem cos a cos,
quan de dos silencis
recitem un vers, tinc fred de Tu,
i del teu caliu que sempre
és primavera, jo, només sóc
un vianant de vida amb
data de caducitat, però ara
batego aquí!
onatge


diumenge, 14 de juny de 2015

DESIG de TU...








 Una flor. Un adéu.
Tu i jo. Cafè i passió.
Desig, Tu.
Somnis sense coixí.
Mar i petxina.
Rosa i espines.
Les onades de la vida.
Límit indòmit.
Cada suma té la seva resta.
Tu, jo, aquells, els altres.
Del cel, la Lluna i
el Sol, els núvols.
Paraula i verb,
uns pronoms febles.
Tristesa d’ulls oberts.
La paperera d’un diari.
Serpentines sense
carnaval, moltes
màscares, la faç.
Sabates còmodes,
camí per davant.
Pensaments a l’òrbita
del món, la meva galàxia.

onatge

UN CEL...










      Un cel forjat a la fornal del sol,
La Pasifae conversa amb el mar,
les palmeres dansen al concert del vent,
el petit onatge acaricia la sorra,
l'horitzó hi és, no es cap promesa,
silenci i solitud, m'abracen, Vida
en estat pur sense additius...
onatge