dissabte, 21 d’abril de 2018

La meva rosa per TU...












Les roses grogues ens il·luminen el camí, les espines llauren la perversitat de qui ens posa roques al pas.
Les roses grogues són la flama del far de la llibertat.
Sant Jordi fa temps que no esmola l’espasa, i ens han anat creixent les MALES HERBES amb arrels de maldat.

Posem roses grogues als llavis dels que no parlen, posem-ne també als ulls dels que no volen veure.
No sé si sant Jordi està a l’atur o escalfant la butaca d’una ambaixada...

Una gran llum de roses grogues per il·luminar la cara dels que no tenen vergonya. Grogues també perquè siguin el Sol que desvetlli els cors, i la Lluna com una cançó que ens canti a l’ànima.

Què seria la Vida sense roses, tal vegada les espines quan ens fereixen ens fan saber que estem vius, que hem de Viure!

La meva Rosa per Tu...
Sant Jordi 2018

onatge

dimecres, 18 d’abril de 2018

CONCERT DE SENSIBILITATS












Beso la teva ànima
amb llavis de silenci.
Tota Tu et fas carícia.
Jo sóc el brodat
de cicatrius en
almívar de Lluna.
Orgasme de solitud.
Sembrat de passions.
Concert de sensibilitats.
onatge

dijous, 8 de març de 2018

UN DIA, UN DIA, UN DIA?











UN DIA, UN DIA, UN DIA?

És com el diuen diuen diuen...
La Dona no vol ni perdó ni tolerància. La Dona demana i exigeix RESPECTE i IGUALTAT.
Respecte de Persona a Persona.
Respecte per la VIDA.
Respecte pel seu cos i la seva intimitat.

Cal EDUCAR a tothom que pot esdevenir un gran Monstre.

Centenars de Dones Violades i Assassinades. Una de sola ja seria massa. L’assassinat i violació d’una Dona sembla que s’assumeixi, no diré com un fet normal però sí inevitable. I no es veritat. És evitable educant el monstre interior de l’home.

El cine, la literatura, la publicitat encara avui posen al taulell i a l’aparador del món, el cos de la Dona com una mercaderia més...

Dones Assassinades i totes les que viuen morint en silenci. El silenci de les parets de la llar, que esdevenen presó.

El silenci de la família per por del “que diran...”. I el botxí segueix abocant sal i vinagre a la ferida. Sovint el botxí té una dalla psicològica ben esmolada i dissimulada als ulls de la societat, però va decapitant cor i ànima.

NO a posar ara una galta i després l’altra a les urpes del botxí. Cal sortir de la “llar de la tortura” i cridar, trobar la comprensió amiga, per no deixar que el botxí vagi assassinant mentre es creu gran.

Sovint el botxí mal tractador, només és un covard acovardit, que no distingeix que “maltractar i torturar” no és estimar.

ESTIMAR NO TÉ SINÒNIM!

Que el vuit de març esdevingui un dia de celebració i alegria com cada dia de l’any i no de reivindicació i/o recordatori de les Dones ASSASSINADES.

Si has nascut DONA no et cal demanar permís ni perdó. Ets una PERSONA. Mestressa del teu cos cor i  ànima.

Una abraçada sense pressa...
Març 2018

onatge

diumenge, 19 de novembre de 2017

CONCERT DE VIDA










Dibuixes l’horitzó,
prenyes el cel de llum,
en la proximitat
més propera, tot
és caliu, em recites
per tot el cos, fins
que em sembres a l’ànima...

Ets l’onatge que
sempre em fa
navegar a Tu.

La teva mirada
sempre és jardí
de sentiments,
emocions sense miopia.
A quatre mans
som simfonia.
Concert de Vida.

diumenge, 14 de maig de 2017

BRODAR UN POEMA...








No hi ha nits llargues o curtes,
hi ha la nit; que és un pa,
un vi pels llavis, una cançó
de bressol per la ferida, la dansa
per l’esperit, el llençol blanc
que vesteix el cos fred i mort,
és un vers a dos, és un passeig
pel jardí de les cicatrius...

La nit vesteix un davantal
o una cremallera, o només
un: Hola, t’estimo!, i la passió
es fa primavera..., la Lluna
fa el quart creixent i brindem plaents.

És caminar amb peus descalços,
sentir la brisa a la pell, de dues
nueses brodar un poema...
onatge

divendres, 12 de maig de 2017

DE SILENCI











    El cor ja no plora,
el plor s’ha fet poema...
Els versos habiten la sang.
No estic fet de ferro
ni de pedra, sóc
ocell de nit, peix
al mar de la tendresa,
imperfecte en la perfecció
d’haver nascut, no
poso espelmes a les
cicatrius ni venero
les ferides, estimo
a la meva manera,
forjat a la fornal de
la Lluna, a la celístia
dels estels hi ha la
llum de totes les llums,
la tristesa en almívar
de silenci...
onatge

dimarts, 9 de maig de 2017

EL PORT DEL DESIG...








La boira ens recita a la pell,
cerco el far dels teus llavis,
no tenim fred, som
foc i flama a la brasa
de la passió, la tendresa
ens sembra el cos...

Com l’arbre que floreix
amb la força de la Lluna.

La mútua set a la font
de viure, la geografia del silenci,
el cant de la trobada...

El teu melic com
el port del desig...
onatge