dissabte, 30 d’abril de 2016

Parir, engendrar, i...












Per a totes les Mares!
Engendrar, parir, i...
Engendrar, parir, ajudar
a créixer, ensenyar a estimar
(no imposar), què és ser Mare?
Potser l’interrogant no té resposta...

En un món d’homes és difícil
ser Mare; hi ha masclisme i
patriarcat que ho empudeguen
tot, per sort hi ha un instint
que empeny a anar endavant!


Una àvia sàvia, fa molt temps
em va dir: Un fill/a és una
malaltia que dura nou mesos,
però la convalescència
dura tota la Vida...


Engendrar, parir, no és ser Mare,
també cal la voluntat, l’esperit
de ser-ho... Tot el que se li
atorga un dia, vol dir que no
va bé, és com un formulisme.


Ser Mare molt sovint no és
gens fàcil, no s’ha de confondre
amb parir, i ser com una cangur...
El tresor d’engendrar, el dolor
de parir, i després sembla que
hi hagi un càstig socio-laboral
per haver parit. Difícil el paper
real de la Dona. Dóna Vida,
ha de ser bona Mare, bona esposa,
bona treballadora, i a més
ho ha de fer bé!

Estimar, educar amb la
disciplina justa... (?).
Per sort no hi ha manual
d’instruccions, tot és la
intuïció, el sentit comú,
que de vegades s‘aparella
malament amb la realitat.


Sovint el sacrifici de la
Dona-Mare, dura tota la vida!,
i poques vegades està reconegut.

Més que feminisme, hem
d’EDUCAR PERSONES
en IGUALTAT, ningú no
és més que ningú.


onatge

divendres, 22 d’abril de 2016

Des de l'ÀNIMA...












Princesa, Príncep i Drac,
això sí que és un trio...
La rosa amb pètals i
espines oberta a la Vida!

L’abril bressola llibres.
Estimar sempre,
(sempre que es pugui),
fer-ho i dir-ho de cor.

Donar gràcies de viure,
de compartir, del caliu
del Sol, de la força
profunda de la Lluna.

Sant Jordi i el Drac
ens conviden a viure,
estimar i recitar
el poema que anem
escrivint des de l’ànima.

Abril és un esclat
de llum i sentiments,
d’alegria i felicitat.

Cap decret ni cap llei
podrà enterrar la Nostra
Diada, la portem a
l’ADN, a l’ànima, al Cor!

Sempre hi ha una
rosa que abraça la
solitud, conversa amb
el silenci, és la moixaina
compartida amb la
persona estimada.

Roses i espines com
el tango de la Vida!
Si estimes no diguis:
Jo també. Estima!

Som les roses que recordem,
les que hem regalat,
la tendresa que les abraça.

Somriu amb l’ànima
tot el teu ésser és Vida
i màgia, concert de
sentiments, la coral
que canta a l’Amor.

El Sol de sant Jordi
dibuixa ombres, però
són ombres de Llum,
de plenitud, de compartir
l’abraçada que ens
neix des del cor.
La rosa d’avui té
pètals de passió.
Les espines també
tenen il·lusió.

Si no estimes, no vius.
Estimar és la gran
riquesa de donar i compartir,
el gran tresor de Viure.

No podem ni volem
renegar de la
saba de les arrels...,
de la tradició volguda.
Que tinguem sempre una Rosa
amb pètals de tendresa
i un llibre com a pa d’amistat
i aliment per a la ment,
que l’Amor ens faci donar de COR.


Diada St. Jordi
Abril 2016
onatge










dilluns, 7 de març de 2016

Nascuda DONA (i per sempre...)












Quan cal un dia
per reivindicar haver
nascut Dona,
vol dir que alguna
cosa hem fet i seguim
fent malament.

La Vida no és
(o no hauria de ser)
segons si has nascut
amb ovaris o testicles...

Després de segles
encara cal reivindicar
viure en llibertat
i igualtat, per haver
nascut Dona.

Cal molta educació
i segar el masclisme
salvatge que mata
assassina i empresona
i enterra en vida.

Cal educar persones
més que nenes i nens,
i no deixar que cap
religió o creença sigui
el botxí executor...

NO demanar permís
per haver nascut Dona.
NO a només considerar
a la Dona un cos.

Cal sembrar educació.
La Dona és un TOT,
amb cor i ànima,
i té la llibertat de
viure com a ella
li plagui i no com
dictamini el masclisme
d’un home o d’una societat
ni el masclisme i poc
sentit comú de qualsevol
religió, néixer nena no
ha de significar esclavitud
ni submissió ni mutilació...

Hem avançat molt,
però encara hi ha
un almívar latent de masclisme.
Conviure i deixar viure.

Un dia per reivindicar
tota una Vida?
Violar físicament.
Assassinar psíquicament.
Empresonar mentalment.
Agredir de tota manera.

Cal molta EDUCACIÓ.
Nenes segrestades,
Nenes torturades,
Nenes violades,
Nenes esclaves sexuals,
Nenes presoneres-soldat,
Nenes assassinades,
cal que segueixi...?

No a un dia per reivindicar
una Vida una condició,
per haver nascut Dona.

Naixem persones amb un
sexe o un altre, amb cor i ànima,
som febles, fràgils, forts
sense duresa,  però res
no és excusa per seguir
perpetuant  la MALDAT
en contra de la Dona,
tampoc en contra de ningú.

onatge