dissabte, 31 de juliol del 2010

Ets nit i far...


Ets nit i far.

Ets fred i caliu.

I foc i cendra.

Brisa i vent.

Ets el bateig de

la meva carícia.


Proximitat i distància.

Ets poema i secret...

Ets dona i persona.

El gemec i el crit.


La veu i el silenci.

La paraula i el diàleg.


I només som el temps

que tenim per compartir,

i compartim o no.


I som la brasa que

fa viure sense cremar.

Som els enamorats

asseguts al penya segat.

I només som el

que volem ser.

I som en el ser...


onatge











divendres, 30 de juliol del 2010

En el desert de les pròpies petjades...








E n el desert de

les pròpies petjades

hi ha la sorra del record,

la lluna de les nits de vida.

Les antigues petjades

es perden sense

un horitzó concret.

Sempre queda una pedra

testimoni d'algú.

I un oasi amb la

set de ningú.

En el desert de tothom

sempre hi ha una palmera,

i el poema amb

cor de plorera,

i el sol amb vida d'amor.


La rosa del desert

no té espines,

tot és un nord d'il·lusió.

Les dunes esborren el camí.

El rellotge sempre deixa

un polsim de sorra a la butxaca.


Al desert el pas del temps

és suau com el vol d'un ocell.

Vaig caminant

amb l'instint d'arribar.

Els mots sempre duen sorra als llavis...

I el cos és un desert

de camins amb pell de sorra.

Al desert la posta de sol

és un orgasme per l'esperit.


Al desert personal

petjades de cap lloc.

En cada duna hi ha

el cim d'un sentiment.

I el desert del present.


onatge