divendres, 16 de juliol de 2010

La lluna més lluna...



Més resplendent...

M’agrada la lluna

sense el perfum de la gent.


Caminar per la sorra

sense pressa sense gent.


I la lluna més lluna

em desperta la marea

de l’onatge que duc a dins...


Llunàtic per amor

i per convicció.

Què passa...?

Em pensava...


onatge


La lluna és pergamí,
l'onatge la tinta.
La nit, flor del jardí
.


Isabel


Perfum de lluna
no pas de gent
passes de sorra
ben lentament
i creix l'onatge
serenament...


Carme


El llunàtic onatge, pentina la sorra i la guarneix de petxines, com si fos el cabell d'una sirena. Era una nit de lluna, blanca i serena.


Pilar

6 comentaris:

  1. La lluna és pergamí,
    l'onatge la tinta.
    La nit, flor del jardí.

    ResponElimina
  2. Perfum de lluna
    no pas de gent
    passes de sorra
    ben lentament
    i creix l'onatge
    serenament...

    ResponElimina
  3. El lunàtic onatge, pentina la sorra i la guarneix de petxines, com si fos el cabell d'una sirena. Era una nit de lluna, blanca i serena.

    ResponElimina
  4. Isabel, Carme, Pilar gràcies pel vostre camí que usw ha dut fins aquí...

    Tres abraçades des del far.
    onatge

    ResponElimina
  5. i no la pots deixar de mirar i contemplar!!!

    ResponElimina
  6. Hola rits, és veritat la lluna sempre té un nou atractiu, una nova seducció...

    Des del far.
    onatge

    ResponElimina