dimarts, 20 de juliol de 2010

Borda un gos...


Borda un gos,

no pas més

que el seu amo...


Un capellà

crida a Déu,

Déu no crida

al capellà...


L’aire bufa,

però s’ofega

perquè no

sap respirar.


El que predica

i predica i torna

a predicar,

però no sap

reflexionar...


Quan el foc crema,

no estalvia

ni una flama...


El que posseeix

més i més diners,

en realitat


no té re s...



onatge

7 comentaris:

  1. Benvolguda Montserrat, comparteixo completament el teu text i a més, tinc un gos que es diu Rallie igual que el de la foto.
    Diuen que son una raça agresiva i el meu, com que ha estat cuidat amb molt de carinyo, es més dòcil que moltes persones.
    Un abraçada.

    ResponElimina
  2. Hola Maria Rosa, t'he de dir que no em dic Montserrat... Pel que fa a la gossa tens raó, està considerada de raça perillosa..., però aquesta és molt carinyosa, els perillosos estan en despatxos.

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  3. ai els perillosos!... en despatxos, a la tele, als tribunals, als parlaments... aquests sí que mosseguen i fan mal...

    ResponElimina
  4. Quan el foc crema no estalvia ni una flama, una molt bonica manera de descriure la passió.

    ResponElimina
  5. Isabel, és veritat els perillosos estan a TOT arreu...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  6. noves flors, gràcies per ser-hi.

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  7. Tot i que m'hi passo hores en un depatx, No és el meu costum ensenyar les dents...Somric.
    Les teves paraules són clares com l'aigua...Deu ser per això, que m'agraden.

    ResponElimina