dimarts, 20 de juliol de 2010

Vida prenyada...




Aquest intent de poema el vaig escriure veient una exposició de quadres d’un pintor que coneixia, i que no fa molt ens va deixar... Em vaig asseure a un banc i l’abraçada dels colors de l’artista va venir a mi. La sala en aquell moment era buida –sense gent- hi vaig romandre més de tres quarts d’hora. I en va sortir això... –aquest és el primer de cinc poemes que vaig escriure in situ-.


Divuit quadres

fan un paisatge.


Un paisatge de vida

que va més enllà

del pintor, de l’home.


Hi ha el batec de l’artista.


Cels i muntanyes que

arriben fins al cel.


Terra i vida territica.

Deserts amb vida pròpia.


Vida prenyada

dels pinzells de l’home...


Vida de la maternitat

de la terra; llum, color.


Vida sense ombra.

Paisatges llaurats pel pintor.


Magma, foc de vida.

Vida en foc.

La força de la terra

respira amb el color.

Paisatge enllà del temp s...




onatge

4 comentaris:

  1. M'agrada molt. M'ha remogut per dins. Llegint-lo m'ha semblat que sabia de qui parlaves... Marxem i darrera nostre queda un llegat de llum que s’assembla al deixant d’una estrella.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. La metàfora de la vinya amb la maternitat de la terra, no té preu!!!
    Com es nota que t'agradava el que veies...

    ResponElimina
  3. maijo, quan ens vegem ja t'ho explicaré. Però és com tu dius, marxem, però queda un estel de la nostra sensibilitat, o no...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  4. Pilar, és veritat no té preu... I sí, és veritat em va encantar veure l'exposició, la sala buida, només els quadres de l'artista un vídeo d'Ell que anava explicant la seva trajectòria. Em vaig asseure al banc i em van penetrar els seus colors la seva vida...


    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina