diumenge, 25 de juliol de 2010

Ara ets tu...

El que és passat, ha fugit;

i el que esperes, no hi és.

Però el present és teu.

Proverbi Àrab

El passat és un foc

que ja no té flama,

ja no et pot donar caliu.

Ahir és un temps sense rellotge,

una mar sense onades,

és un pa sense molla,

una aigua que no

et pot calmar la set.

L’ahir no té camí,

però si tu vols t’hi pots perdre...

El pressent és l’aire que respires,

l’amor que et fa dansar,

les llàgrimes que gronxes

al trapezi de la tristesa,

els somriures d’alegria,

les il·lusions que donen

galop a la sang,

El present és una flor

que els seus pètals

només t’abrigaran ara...

No t’oblidis de viure el present ara,

no ho deixis per demà.

Demà sempre és un temps

massa tard que no arriba mai.

Ara ets tu i el teu present...

onatge


9 comentaris:

  1. Isabel, de moment en llegir-te m'he tombat per veure qui hi havia al meu darrera... Gràcies a tu per ser-hi.

    Des del far una birsa suau.
    onatge

    ResponElimina
  2. i xq ens és tan fàcil perdre'ns en el passat? ens ho hem de repetir tan això de viure el present

    ResponElimina
  3. El present és la vida real, la resta, passat i futur són fantasmes o miratges... però de tot s'ha d'aprendre, fins i tot dels fantasmes ...

    una abraçada, onatge

    ResponElimina
  4. rits no sé ben bé perquè és així, hi ha qui el passat el mitifica, jo sóc dels que pensa que el passat passat està...

    Des del far.
    onatge

    ResponElimina
  5. Carme estic d'acord amb tot el que dius... -consti que no és per fer la pilota-.

    Des del far.
    onatge

    ResponElimina
  6. Les passes que dono ara m'ajuden a fer camí, però no renego de les que he fet abans i m'han dut fins aquí...Les que donaré...no sé.

    ResponElimina
  7. Home, onatge... espero que no, mai no m'ha agtadat que em facin la pilota... :)

    ResponElimina
  8. Dona Carme, ja saps com sóc..., deu ser el vent de mar...

    Des del far.
    onatge

    ResponElimina