dimecres, 7 de juliol del 2010

Com una llufa...


Quan dic “intent” de poema, ho dic convençut, aquest poema com altres han estat escrits després d’haver-ne llegit un a Itineràncies Poètiques, i en menys de cinc minuts escriure’l i publicar-lo…


Retaules...? Només

els que emmirallen

el teu somriure, el

que s’hi pentina

la posta de sol,

el de la lluna plena,

el de la primera abraçada...,

el que el poema

hi canta el seu eco,

el de la llibertat,

el que dona i home

hi forgen l’ara i aquí,

el de la gran foguera...,

el de la nuesa sense vergonya

i sense l’hòstia de cap religió...

Retaules de vida, d’ahir,

d’avui, d’ara..., el dels estúpids

que sempre hi estan

penjats com una llufa...


onatge

2 comentaris: