divendres, 9 de juliol del 2010

Som fràgils molt fràgils...


Som fràgils

molt fràgils

a la força dels elements.

Les promeses a la sorra

són esborrades per

un cop de mar

.Som una fulla de vida

als llavis del vent...

Ens fem ninetes d'horitzó

perquè la tempesta

ha desfet el dibuix.

A la deriva una

barca sense rems...

Esdevenim allò que som:

som petits petits

a la força trempada de la vida.

Després del gran silenci

obrim els ulls i mirem,

i anem apagant el gran

forat que se'ns

ha obert endinS.

onatge

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada