dilluns, 5 de juliol del 2010

La carícia...



Poema publicat a Itineràncies Poètiques.


Solitari el vent que m’arriba,

i el poema que escric en solitari...,

i el somni que es desperta

al coixí solitari.


Solitari amb la solitud,

amb la companyia dels pètals

de les flors solitàries...


En companyia de l’eco

que m’arriba... i m’abraça.


Solitari amb la ferida de viure

que només la calma la carícia...

onatge

2 comentaris:

  1. Doncs jo també podria dir-ho:

    Solitària amb la ferida de viure
    que només calma la carícia...

    Bona nit, onatge

    ResponElimina
  2. Carme ja ho veus, tothom tenim coses en comú. També podríem dir que el crit de viure només el calma el silenci de la mútua companyia...

    Salut i llibertat.
    onatge

    ResponElimina