divendres, 2 de juliol del 2010

Pescaré boires amb els peixos...


Pescaré boires amb els peixos,

farem companyia a les petxines

i deixarem que el pas del

temps vagi depurant les metzines.

Jauré a la sorra amb

les barques cansades.

Faré tortells de boira

sense sucre.


Obriré els pulmons

per enriquir-me de l'olor de mar.

Alegraré els ulls de la sípia.

El lluç farà el pinxo,

el rap serà el senyor.

Alliberaré paraules de la xarxa

Faré una foguera i cremarem

tots els sagrats bruixots.

La gamba serà la gamba.

La boira serà la gran bufanda.

El pas del temps serà

un rosari etern, sense cap pressa.

Ens protegirem tots entre

la sorra i les roques.

Hi haurà cafè per tothom

amb sucre de paraules.

El mar serà la cançó profunda.

Potser trobaré a faltar

la teva besada, tal

vegada no hi seràs.

Potser em miraràs

amb ulls d'indiferència.

Serem fred del fred.

La nit serà llarga

o serà curta això tan és,

serà nit...

onatge

3 comentaris:

  1. Hola Ontage,
    sóc la 1era, quin luxe!...sembla que les onades m'han portat aviat, cosa que agraeixo, doncs m'ha agradat en especial la poesia. Esmentes un cosa en especial, que és potser el pitjor que li pot passar a un humà: trobar-se de sobte, amb la mirada de la indiferència...

    Una cálida abraçada des del Pacífic!

    ResponElimina
  2. T'agafe el café ensucrat de paraules, a veure si així m'espavile...

    ResponElimina
  3. Hola vitta, les ones sempre hi són però l'onatge no sabem mai on ens porta...
    Amb els anys els vidres de les ulleres retornen la mirada d'indiferència a qui la dóna...

    Una abraçada des de la brisa del mar.
    onatge

    Hola noves flors, el cafè sempre està a punt, estàs a casa teua...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina