dissabte, 17 de juliol del 2010

Baules... 2


A la mort no li besaré els llavis,

però ella em robarà el cor...


*


Quan la mort vingui

a segar-me amb la seva dalla,

només desitjo que

estigui ben esmolada...


*


L’amor és una flor

però n’has de saber

veure tots els pètals...


*


El silenci és una joia

però no el busquis

en una joieria...


*


La solitud és un bàlsam

pel pit, i tanta gent

que li tenen por..


*


Els diners no són res, i encara

menys quan algú els atorga

un valor que no és...


*


Quan algú diu: T’estimo

i l’altre diu ”jo també”,

potser només estima el primer..



onatge

5 comentaris:

  1. Desgranes cada baula d'aquesta cadena que uneix
    la vida amb la mort passant per l'amor...

    ResponElimina
  2. Hola Isabel, tot està en el mateix camí...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  3. he pensat moltes vegades en aquest "Jo també" i crec que està bé que li donis un marge de dubte, però... fa rumiar.

    ResponElimina
  4. Carme, segurament que depèn del to amb que es diu..., del moment, de la flama del ulls de qui diu "jo també". Rumiem...

    Des del far.
    onatge

    ResponElimina
  5. A mi m'agradaria que sempre fessin com en una cançó que és deia "Sellado con un beso"...Aquesta resposta és la millor.

    ResponElimina