dimecres, 28 de juliol de 2010

Tinc brodats al cor...


Tinc brodats al cor amb fil de dolor

i ganxet de soledat,

brodats que són la font de l’amor.

Sentiments vestits

i sentiments a cor obert.


Sóc feliç pel que no tinc,

i les il·lusions per l’enyor de demà.

Carrer d’anar a peu amb adreça de país.

Sempre fem que l’amor no sigui mai un

ocell lliure, ni dins ni fora de la gàbia.

Destil·lo llàgrimes fins

que en fan un vi de felicitat.

Fins quan el meu amor

serà amo de desig i de dolor?


Estampes de quan tot

era verge i jo innocent.

Flors que han perdut

el pol·len sense fecundar nou color.

Tinc fred i només

el poema em vesteix i m’abriga.

Els que m’estimen i l’amor sempre fereix.


El temps viscut i l’evaporat,

i el temps que es marceix.

Cor i sang donen vida a l’amor, i de vegades

viu i mor en temps d’espera.

Ens mirem als ulls i escrivim el poema al cor.

I dibuixem desig entre

cos i cos amb ombres i tot.


Tornarem a interpretar

la tragicomèdia humana,

la butaca serà diferent,

els espectadors també,

però els actors seran

els mateixos; dona i home.


Els meus dits ja són antics

i la meva carícia una antigalla de brocanters.

Tinc un gerro curull d’espines

que no han florit en alegries.

Em sento ric d’amor

i més ric encara en estimar.

Estic enamorat, enamorat

dels dies que visc i que em sento viu.

Moriré perquè estic viu,

em serà igual que m’entengueu o no.

El que importa és el que

ara veuen els meus ulls,

el què acaricien les meves mans

i el què sento al c o r.


onatge

7 comentaris:

  1. M'encanta aquest poema i m'encanta especialment "Moriré perquè estic viu,".

    Som vius, onatge, i això és el que compta. :-)

    ResponElimina
  2. Tots tenim brodat al cor tantes i tantes sensacions viscudes, que res ens sembla nou. Per això el present, sempre, ens parla d'allò que ahir ja ens va dir.

    Des del mar ...

    ResponElimina
  3. El que trobo més bonic és que cada vegada que es repeteix el miracle de la vida, que neix un nou home i una nova dona, el cercle es torna a repetir, amb tota la seva intensitat i amb tots els ingredients que esmentes al poema. I potser també es repeteix en tots nosaltres, en la mesura que cada nova albada tornem a renéixer.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Tant si t'importa com si no... t'entenem!

    ResponElimina
  5. Precios! M'ha arribat...m'has inundat d'optimisme...a mi que veig sempre tot gris! m'agrada com has escrit cOr al final del poema i el consell que dones de deixar lliure les persones o les sensacions que més estimem en la nostra vida.
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Estar enamorats dels dies en què ens sentim vius és una sensació fantàstica.

    ResponElimina
  7. Rita, Maria Consol, galionar, Carme, Lliri blanc i noves flors, m'agrada que m'entengueu, ja que totes sou dones. Aquest poema ja té un temps, podria dir que ja ha passat per l'almívar natural... De vegades escriure és com l'aigua quan tenim set, el foc quan tenim fred, la carícia quan hi ha soledat...

    Sis abraçades des del far. Gràcies per ser-hi!
    onatge

    ResponElimina