dimarts, 27 de juliol de 2010

A la sorra, el repòs dels cansats...


Avui és el dia de la rosa.

El meu cor és una rosa

i el meu cos una espina.

Camino descalç sobre

cristalls de sal de

l’estàtua trencada...

El mar cura les ferides,

els peus segueixen caminant.

Cada rosa és un poema

només cal entendre

la seva lletra.

Barques abraçades

ran de mar que

s’hi ha deixat la pell

de tan navegar.

A la sorra testaments

sense notari.

Petxines obertes

sense destinatari...

Missatges amb ampolla tancada.

Un gos sense cara...

El mar l’únic amic fidel.

Estels que passen a cavall del vent,

i els que naufraguen al galop del vent.

Rems divorciats de la barca.

El far, sempre el far

l’única erecció fidel.

A la sorra mapes

de viatges antics.

Viatges que han naufragat.


A la sorra, el repòs

dels cansat s...


onatge

8 comentaris:

  1. Onatge,

    el mar és una gran cicatritzant i cura les ferides!
    una abraçada...

    ResponElimina
  2. Segur que n'hi ha molts de mapes a la sorra, fins i tot aquells que s'ha endut el mar quan hi arribava amansit..Potser les aigües també necessiten descansar darrere la nit tempestuosa.
    Bon repós, mariner.

    ResponElimina
  3. Hola Pilar, els mapes a la sorra es renoven constanment... Sempre hi ha un nou horitzó...

    Una abraçada des del far i sense sorra...
    onatge

    ResponElimina
  4. fanal blau, és veritat; el mar ho cicatritza quasi tot...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  5. De veritat cura les ferides el mar? Us veig tanc onvençuts... :) Bona nit i una abrçada...

    ResponElimina
  6. El mar també pot ser perillós, les seves onades tenen molta força, més del que ens pensem... Per que es curin les ferides cal aigua, sal i també llum i per això la llum del fanal és essencial, intentar curar-te les ferides a les fosques es impossible. Sense llum tampoc no es poden entendre les lletres, ni els poemes que oferien les teves roses.

    ResponElimina
  7. Carme, de vegades és cura tot el que s'ha de curar i el que en tenim una ferma voluntat de curar... I si el mar no calma, com a mínim calma...

    Una abraçada des del mar.
    onatge

    ResponElimina
  8. Natàlia des de que naixem tot és perillós, de vegades fins i tot abans... De vegades hi ha ferides que no es curen, t'has d'acostumar a conviure amb elles, ja sé que l'amistat amb les ferides és difícil...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina