dimarts, 6 de juliol de 2010

Consola...?


Intent de poema publicat a Itineràncies Poètiques.

El dibuix és de la Carme Rosanas. Gràcies.


Consola? Què consola,

la posta de sol,

l’espera d’un sí o d’un no...,

les llàgrimes que

que vesteixen el poema,

la nuvolada que em

sembra de pluja,

el silenci que em penetra

fins la profunditat més profunda,

el teu nom escrit a

les aigües del mar...,

caminar per la sorra

sense trobar les petjades,

escriure i més escriure

perquè respiri el dins

que s’ofega...


onatge

5 comentaris:

  1. Això és més que un intent! Està molt ben aconseguit!

    ResponElimina
  2. Doncs difícilment seràs un home desconsolat durant gaire estona, onatge, si hi ha tentes coses que et consolen...
    El dibuix, preciós.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Escriure el que respires dins...Conec aquest consol.

    ResponElimina
  4. Un poema preciós. Està molt bé aturar-se a pensar en les coses que ens poden consolar en un moment determinat. Un poema amb una imatge càlida que transmet pau i benestar. El silenci i la mar, vitals per al poeta.

    ResponElimina
  5. Albert B.iR.S'agraeix el comentari benevolent.
    Salut.
    onatge

    galionar, tens raó, mentre tingui un llibre, paper, i veure la mar...
    Una abraçada des del far.
    onatge

    Pilar, respirem del mateix aire...
    Una abraçada amb la brisa.
    onatge

    Antònia, és veritat sense la mar, em seria difícil..., el far, les barques, la sorra, la lluna...

    Una abraçada ran de mar.
    onatge

    ResponElimina