dimecres, 28 de juliol del 2010

Amb llàgrimes de foc...










Amb llàgrimes de foc

vas cremar el poema.

Sortia el foc de dintre teu.

Volies agafar el poema

amb les teves mans

i només abraçares cendra...


De vegades t’ofegues

en el mar del teu viatge.


El teu fred interior

glaça les roses.

La flor de la teva carícia

no duu pol·len...

La soledat ha anat

segant el teu interior,

no et quedarà cap espiga

per fer-ne pa de vida.


Que cap dol no vesteixi

de negre la teva pell blanca...

Camina descalça ran de mar

sentiràs el nord de tants viatges,

i la força del mar que

t’acompanyarà anar endavant.


onatge


12 comentaris:

  1. Em quedo amb els bons desitjos de la darrera estrofa... això del fred interior... a mi també em glaça!

    ResponElimina
  2. No vull que la soledat interior, segui i no quedi cap espiga, paraules que fan pensar, que hem de reeixir-nos i mirar cap enfora.
    Onatge, et dediques a la poesia? o és només un hobby?

    ResponElimina
  3. Què deu fer nèixer el fred interior?

    ResponElimina
  4. El poema és bonic i té missatge, però que trista es deu haver quedat la dona a qui adreces aquests versos, oi?, sabent que glaça les roses, que les seves carícies són ermes, que no li queda cap espiga per fer fructificar...
    Una abraçada una mica més alegre.

    ResponElimina
  5. La primera estrofa penso diu molt de certs moments que, tal vegada, hem viscut en aquesta vida. M’agrada. Tots plorem llàgrimes de foc amb la solitud endinsada a l’ànima.

    Des de Sinera...

    ResponElimina
  6. Carme, que els bons desitjos et floreixin en flor...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  7. Natàlia gràcies per ser-hi. No, no em dedico a la poesia. Escriure m'ha salvat del psiquiatra...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  8. Pilar, no sé ben bé què és el que fa néixer el fred interior, suposo que si t'afusellen els sentiments reiterades vegades..., t'ho pot fer néixer. I per damaunt de tot, depèn de l'actitud de la persona...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  9. galionar de vegades la vida és gel pur... sovivnt només depèn de nosaltres què fem..., si ens deixem abraçar pel fred o el combatem amb caliu interior...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  10. Maria Consol, ja veus que el poema podria ser de qualsevol persona d'un dia qualsevol...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  11. Lua celebro que t'hagin agradat les paraules.

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina