dimarts, 13 de juliol de 2010

El gall ja no canta...


El gall ja no canta,

i el matí comença sense hora,

les campanades només anuncien

hores de morts..


Els carros de pagès

ja no passen pel carrer.

S’han perdut identitats de tradició.

Ben poca cosa queda per destruir.


Cada dia hi ha més boques

que esperen poder

mossegar a la vida...

Mentre l’esperit de la

societat resta tipa.

Hi ha mans

que passen fred

demanant a la cantonada.

Mentre una part

de la societat gasta

amb butxaca de ric.

Hi ha infants que han despertat

i els seus pares ja eren morts.

Una guerra ha destrossat el seu cos.

Però mentre hi hagi

fabriques de guerra

i homes per matar,

el negoci ho pot tot...

onatge

3 comentaris:

  1. Aquest poema té més de vint anys..., i malgrat tot encara resulta vigent... Malauradament!

    onatge

    ResponElimina
  2. Hauràs de dir que estàs fins a...Com en Llach!
    Que se n'ha fet de l'evolució? No em refereixo pas a la física.
    Bon dia i bona reflexió, Onatge.

    ResponElimina
  3. Sí, n'estic fins allà... De fet fa més de tres segles que és allò de: Cornuts i pagar el beure...

    Des del mar.
    onatge

    ResponElimina