dimarts, 6 de juliol de 2010

Silenci...


Intent de poema publicat a Itineràncies Poètiques.

El cel de nit és de la Carme Rosanas. Gràcies.


Qui no està

malalt d’amor...?

Però és tan

dolça la ferida

ni que la sang

taqui el poema...



T’estimo, no sé

si em curaré,

però t’estimo.

Tot porta la

teva lluna i el teu sol...


I en el silenci

escolto la cançó

de les teves paraules.

I l’eco del silenci

em porta silenci . . .

onatge


3 comentaris:

  1. Hauràs de treure les paraules de l'encapçalament, això d'intent de poema... Això que escrius són poemes, no intents...

    Aquest també m'ha agradat molt, i la interrogació retòrica del principi és ben certa, i qui no està malalt d'amor? Bona nit.

    ResponElimina
  2. Antònia no sé què deus haver llegit... Però gràcies, i més venint de l'altra banda del far...

    Una abraçada amb la brisa de mar.
    onatge

    ResponElimina
  3. hehe, veig que no m'has entès. Quan dius que és un intent de poema, abans de començar el poema, trob que el que escrius és poesia i no un intent de poesia. De totes maneres, això demostra la teva senzillesa i humilitat, bona cosa. Salutacions des de l'altra banda del far.

    ResponElimina