diumenge, 11 de juliol de 2010

Som perquè SOM












El govern español i francès

són els barrots de la nostra

presó imposada.


Cal esmolar

i trempar les falç

dels nostres avis

i segar barrots...

ningú no té dret

a barrar-nos el

pas pel nostre propi

camí i ofegar-nos amb

l’aire que ens cal

per respirar i viure.


Toqueu les campanes,

les nostres, no les de

l’església, aquestes

sempre estan sordes...


Que repiquin les

campanes de la llibertat,

que desperti tothom.


Que cap presó

no empresoni

a cap persona

per les seves

creences ni idees,

encara menys per

les seves paraules.

Només els governs covards

empresonen les idees,

el pensament...


Que el nostre vot

no sigui el nostre botxí...


I que la permissivitat no sigui

tampoc el pa del nostre coixí.


Sembrem la nostra

veritable història

que la tenim en

les arrels de fa segles.


Ningú no ens ha de regalar res.

SOM PERQUÈ SOM

I PERQUÈ VOLEM SER...


Visca Catalunya,

i visca Catalunya

en llibertat!

onatge


7 comentaris:

  1. onatge em quedo amb questa frase:

    Que el nostre vot

    no sigui el nostre botxí...

    cal que ho entenguem bé... però els botxins, a vegades, surten on menys te'ls esperes... intentarem no errar el vot, però... com saber què faran quan siguin més i menys a dalt?

    ResponElimina
  2. Esperem no errar en el vot i en la confiança, Onatge.
    Una abraçada lliure en una terra lliure.

    ResponElimina
  3. Carme, Pilar, el vot ens en l'han descafeïnat, l'han barrejat, se l'han venut... Li han canviat la camisa, els ideals, l’han fet combregar amb rodes de molí..., li han fet entrar el clau per la cabota... Se l’han repartit entre ells... No veig ningú que es mereixi el meu vot, tots van amb males companyies...

    Una abraçada sense vot.
    onatge

    ResponElimina
  4. D'acord amb tot el que es diu aquí, i sobre el darrer comentari sobre que ningú es mereix el teu vot, deixo anar una idea que em sembla genial, que practica una bona amiga i que també penso fer meva:
    Davant el desencís en tots el partits polítics, creient que l'abstenció és un vot no responsable i que el vot en blanc afavoreis uns o altres, opta per un vot nul. Però no pas ratllant o trencant la papereta, sinó que agafa una butlleta d'idèntiques dimensions i hi copia un poema amb un petit comentari.
    D'aquesta manera, eleva la poesia a la categoria d'entitat capaç d'ostentar el poder si no polític, sí vital.
    Us n'he deixat la idea per si vol tenir més seguidors.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. galionar aquesta és una bona tàctica, no l'he practicat mai. I en tot cas a l'hora de votar cal optar per gent jove i trempada i que encara no estan borratxos de poder...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  6. Tens raó en tot.
    "Som perquè som i perquè volem ser"
    Tan de bo que ho aconseguim!!!
    Una abraçada
    donadesal

    ResponElimina
  7. Montserrat, fa tres segles que HO VOLEM... Estem avesats a viure lluitant...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina