diumenge, 14 de maig de 2017

BRODAR UN POEMA...








No hi ha nits llargues o curtes,
hi ha la nit; que és un pa,
un vi pels llavis, una cançó
de bressol per la ferida, la dansa
per l’esperit, el llençol blanc
que vesteix el cos fred i mort,
és un vers a dos, és un passeig
pel jardí de les cicatrius...

La nit vesteix un davantal
o una cremallera, o només
un: Hola, t’estimo!, i la passió
es fa primavera..., la Lluna
fa el quart creixent i brindem plaents.

És caminar amb peus descalços,
sentir la brisa a la pell, de dues
nueses brodar un poema...
onatge

2 comentaris: