divendres, 12 de maig de 2017

DE SILENCI











    El cor ja no plora,
el plor s’ha fet poema...
Els versos habiten la sang.
No estic fet de ferro
ni de pedra, sóc
ocell de nit, peix
al mar de la tendresa,
imperfecte en la perfecció
d’haver nascut, no
poso espelmes a les
cicatrius ni venero
les ferides, estimo
a la meva manera,
forjat a la fornal de
la Lluna, a la celístia
dels estels hi ha la
llum de totes les llums,
la tristesa en almívar
de silenci...
onatge

2 comentaris:

  1. Si tots els plors es fessin poemes el món seria molt més bell...
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina