divendres, 1 de gener de 2010

La Maulet.




La Maulet –la gata- passa revista a tota la casa. Remena les torretes de les plantes, fa els cent metres lliures sense obstacles, les grans corregudes.
Tota la casa respira silenci, només alguna passa anònima, el gemec d’un moble, sense saber el perquè. La Maulet mira cap a l’horitzó, li encanta, no se si perquè somia d’arribar-hi o si perquè s’atura a mirar boca oberta les mosques que hi ha al seu abast.
És dilluns pel matí, no tinc cap pressa, les hores semblen de catxassa...
Nadal ja és un temps passat al calendari, en molt cors també, com si el somriure de cor i els bons sentiments fossin o hagin de ser una data al calendari, la resta de l’any tan se val...
Els llibres –des de la llibreria- em miren amb mirada acollidora, ells són els meus veritables amics. Ells són els que no em deixen mai, els que no em defrauden; bé, sempre n’hi ha algun de portada engrescadora a tot color i després de dins li falla el cor, no té aire per on respirar.
Quan la persona té passió i el cor escampa passió per tot el cos, no sé si la passió reposa mai. La passió és com un bon vi, ha de servir per humitejar els llavis, sense arribar a embriagar, llavors, si això passa, perdem la capacitat de raonament.
Encara vaig amb pijama, sense mitjons als peus la temperatura ambient -fresca- m’acaricia els peus. Em sento viu, despert, amb ganes de continuar vivint, em declaro enamorat de la vida i d’estimar, i de mirar i veure i saber interpretar el dibuix d’una mirada, la carícia d’un somriure, i amb el núvol de passió, compartir la pluja.
Tot és –som- tan breu en el viure que ajornem massa. I malvivim gastant forces i energies en coses negatives, malbaratem el potencial tan gran que tenim, i que en som usufructuaris, vol dir que gaudirem d’aquesta força mentre el nostre ésser respiri vida.
De vegades ens cansem pujant i baixant escales, sense saber on arriben ni a on van... I oblidem o no veiem els sembrats que tenim a peu pla. Les flors del cor i la navegació pel mar d’uns llavis amb onatge d’amor.
Al canelobre una espelma a mig cremar, a mig encendre, la cera desfeta va fent camins d’escultura...

onatge

4 comentaris:

  1. Que aquestes ganes de viure animin tot aquest 2010.
    Bon any nou!

    ResponElimina
  2. l'art de viure no sempre és fàcil, però està bé posar-hi totes les capacitats i tota l'empenta!
    dia a dia...sempre que poguem, anar posant somriures!
    una abraçada, onatge!

    ResponElimina
  3. Aprendre i desaprendre a viure... no s'acaba mai. Jo també crec que no hem d'estalviar mai de posar-hi tot el que tenim.

    Una abraçada i molt bon any.

    M'agrada el nom de la gata!

    ResponElimina
  4. Una abraçada nova d'any nou a totes tres.

    onatge

    ResponElimina