El temps és un poema de brevetat.
se sent al cos de l’ànima.
Sort que les flors em desperten a la vida,
i una flor fa créixer una altra flor.
Les pluges d’abril, el temps de primavera.
Què hi fa quina il·lusió fou la primera,
si una il·lusió duu una altra il·lusió,
i res del que és profund no és una quimera.
Cada flor és una festa.
Cal saber somriure i viure
a la gesta de les flors.
Respiro i badallo, i tot el que em callo.
Llibres a mig llegir,
i els que han arrelat endins.
El temps és un poema de brevetat,
menys quan es viu amb intensitat.
onatge
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada