dimecres, 27 de gener de 2010

El temps és un poema de brevetat.


El temps és un poema de brevetat.
Sento aquell fred que només
se sent al cos de l’ànima.

Sort que les flors em desperten a la vida,

i una flor fa créixer una altra flor.

Les pluges d’abril, el temps de primavera.


Què hi fa quina il·lusió fou la primera,

si una il·lusió duu una altra il·lusió,

i res del que és profund no és una quimera.

Cada flor és una festa.

Cal saber somriure i viure

a la gesta de les flors.

Respiro i badallo, i tot el que em callo.


Llibres a mig llegir,

i els que han arrelat endins.

El temps és un poema de brevetat,
menys quan es viu amb intensitat.


onatge

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada