Un poema geperut,
una paraula de mal rimar.
Un cel grisenc.
Unes sabates de mal caminar.
Sol entre la multitud.
La pinta del vent.
Per saber somriure
cal saber plorar.
Ric de temps malgastador de viure...
La santa va tant tapada
que no se li veu la veritat.
Les rates de sagristia
porten un rosari a la cua,
i una safata a cada mà.
Els extrems sempre
estan a punta i punta.
Els camins paral·lels
no es troben mai...
Una cruïlla, cara’m
quina abraçada !
La sinceritat d’un
mut net de cor.
La lletra menuda del murri.
La senzillesa que cal per
viure i que ningú no la troba.
Potser ens cal un pessic del temps,
aturar-nos, fer el boca a boca...
onatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
de tant en tan cal aturar-se i mirar el paisatge que ens envolta
ResponElimina"Potser ens cal un pessic de temps". Doncs sí, la veritat és que ens aniria bé per descansar,reflexionar i avançar amb més decisió i força.
ResponEliminaA vegades no em surt ni un poema geperut!
ResponEliminaAturar-me, si que em caldria... això sí.
Tibau tens raó en les teves paraules.
ResponEliminaAlbert gràcies per ser-hi.
Carme potser no et surt geperut però et surt amb flors fruita alguna papallona i amb la vida dels teus colors...
Una abraçada.
onatge