diumenge, 31 de gener de 2010

La lluna.

El dia que vaig escriure "Una sortida digna" me'n van sortir varies de sortides... aquesta és una d'elles.


La lluna

clourà les poncelles,

la simfonia

del silenci cantarà

amb mi, la rosada

de la felicitat

m’abraçarà i

les llàgrimes

tindran una

sortida digna...


onatge





7 comentaris:

  1. Un exemple de com amb poques paraules es pot construir un gran poema, capaç d'arribar molt endins i amb una dosi increïble de bellesa. Sens dubte, una sortida molt digna.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  2. Saps? sempre he pensat que la sortida de les llàgrimes és digna en qualsevol cas. Magnífic pomea, onatge.

    ResponSuprimeix
  3. Un poema preciós. No sé com són les altres sortides dignes però aquesta m'agrada molt.

    ResponSuprimeix
  4. Les llàgrimes també poden ser-ho, sí. I ben dignes.
    Una abraçada, onatge!

    ResponSuprimeix
  5. galionar, tens raó en quan a l'extensió, de vegades diuen més dos versos que no deu folis...

    Carme gràcies, de vegades les llàgrimes sembla que només tinguin un valor negatiu, i per mi és tot al contrari. Les llàgrimes tenen una força natural molt gran.

    novesflors, deu ser que tu l'has llegit amb bon ulls i diòptries del cor...

    fanal blau, gràcies, deu ser que l'has llegit amb el teu fanal blau...

    Una abraçada digna.
    onatge

    ResponSuprimeix
  6. molts gràcies per la teva participació en aquest projecte col.lectiu

    ResponSuprimeix
  7. Gràcies a tu Tibau per haver-lo parit...

    Visca la Terra!
    onatge

    ResponSuprimeix