diumenge, 31 de gener del 2010

La lluna.

El dia que vaig escriure "Una sortida digna" me'n van sortir varies de sortides... aquesta és una d'elles.


La lluna
clourà les poncelles,
la simfonia
del silenci cantarà
amb mi, la rosada
de la felicitat
m’abraçarà i
les llàgrimes
tindran una
sortida digna...

onatge





Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

7 comentaris:

  1. Galionar31 de gener del 2010, a les 18:53

    Un exemple de com amb poques paraules es pot construir un gran poema, capaç d'arribar molt endins i amb una dosi increïble de bellesa. Sens dubte, una sortida molt digna.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas31 de gener del 2010, a les 19:29

    Saps? sempre he pensat que la sortida de les llàgrimes és digna en qualsevol cas. Magnífic pomea, onatge.

    ResponElimina
  3. novesflors31 de gener del 2010, a les 19:47

    Un poema preciós. No sé com són les altres sortides dignes però aquesta m'agrada molt.

    ResponElimina
  4. fanal blau31 de gener del 2010, a les 20:37

    Les llàgrimes també poden ser-ho, sí. I ben dignes.
    Una abraçada, onatge!

    ResponElimina
  5. onatge31 de gener del 2010, a les 21:44

    galionar, tens raó en quan a l'extensió, de vegades diuen més dos versos que no deu folis...

    Carme gràcies, de vegades les llàgrimes sembla que només tinguin un valor negatiu, i per mi és tot al contrari. Les llàgrimes tenen una força natural molt gran.

    novesflors, deu ser que tu l'has llegit amb bon ulls i diòptries del cor...

    fanal blau, gràcies, deu ser que l'has llegit amb el teu fanal blau...

    Una abraçada digna.
    onatge

    ResponElimina
  6. Jesús M. Tibau7 de febrer del 2010, a les 19:59

    molts gràcies per la teva participació en aquest projecte col.lectiu

    ResponElimina
  7. onatge8 de febrer del 2010, a les 10:40

    Gràcies a tu Tibau per haver-lo parit...

    Visca la Terra!
    onatge

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)