diumenge, 24 de gener del 2010
Porta pany i clau.
Porta, pany i clau
i la mà per donar
tomb a la clau?
Fum sense saber on hi ha el foc.
I les flames de les espelmes
que donen vida a la nit.
Sentiments de mal jeure.
Un mussol romàntic
regala la seva mirada.
Mar i barca, on són els rems?
El temps porta una faldilla llarga
amb un tall al mig
que s’allargassa en el temps,
però no arriba a seduir del tot,
com per assaborir el temps.
Dit això..., podríem continuar
sense pressa, sense pausa.
A la butxaca, temps,
i tot el que hem perdut
pel descosit de la vida.
A la sopa de lletres sempre
hi falta alguna lletra, algun accent,
als sentiments també, sempre
alguna mancança això és
el que deixa i fa viure.
Sempre hi ha uns llavis
que es queden impregnats
al cor i a l’eco de l’ànima.
onatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ai, el sentiment d'insatisfacció que de tant en tant, o permanentment, conviu amb nosaltres...! Potser sense aquesta percepció de mancança no podríem valorar les coses bones que tenim... Si en una butxaca guardem tot allò que hem perdut pel descosit de la vida, tinguem-ne una altra de més gran per a col·leccionar-hi tot allò de bo que la vida ens ha donat!
ResponEliminaUna abraçada.
galionar, segurament que tens raó. De fet sóc home de poques butxaques, i les que tinc no m'agrada portar-hi quasi res...; ni claus ni encenedor -no fumo- ni xavalla, ni mocador...
ResponEliminaJa saps que cada poema respon a i fragment de vida o de mort...
Una abraçada.
onatge
la vida és això mateix, tal com dius... sempre hi falta alguna lletra, algun accent, sempre hem de trobar alguna mancança. Si no fos així, segurament no seria vida... seria una altra cosa.
ResponEliminaOnatge, no ets una persona non grata ni molt menys, vaig tancar les portes per problemes greus de suplantació d'identitat que em creaven un malestar molt gran. Havia decidit no escriure més, però no podia, així que vaig decidir l'opció de fer-lo privat i tancar -li les portes a la suposta persona que ocasionava aquest mal. Despres i molt a poc a poc havia de convidar a la gent peerò açò ho havia de fer per e-mail i entre el poc de temps que tinc i que hi havia d'anar de bloc en bloc buscant el mail, sols vaig convidar coneguts reals que s'han obert un compte gmail i altres amb els que ja feia molt de temps mantenia contacte personal via e-mail.
ResponEliminaEm sap greu que pensen que puga tenir alguna cosa en contra teua, no és així sempre m'ha agradat llegir els teus poemes, però la veritat és que darrerament em vaig proposar desenganxar-me un poc del món virtual, i ja veus, ací estic.
Perdona la meu falta de tacte , pero aconseguir convidar a 58 persones que seguien el bloc suposava molt de temps buscant mails.
Mira, que ja no sé com intentar solventar açò, et demane mil i una disculpes. Espere que ho pugues entendre i que et lleves del cap això que m'has dit al meu blog.
Una gran abraçada i mil perdons-
Carme veig que hi ha compenetració de pensament.
ResponEliminaJoana t'entenc perfectament..., però donat que sóc llunàtic i tocat per l'aire de mar...
Una abraçada.
onatge
Sempre a la vida falten sensacions...emocions... caricies...paraules...detalls...minuts...però al teu poema no falta res de res.M'omple el cor cada vegada que torno a llegir-lo.
ResponEliminaUna abraçada
Lliri blanc estic content que se t'ompli el cor del pol·len d'aquestes modestes paraules...
ResponEliminaUna abraçada sense pany ni clau.
onatge