A les dotze...
Aquesta nit
a les dotze
he mirat el mar
i m’he trobat
la teva mirada,
a la barca
dels sentiments
hem embarcat
les llàgrimes
salvant-les
del naufragi...
De dos freds
una sola esgarrifança...
Ens hem agafat
de les mans
passejant pel
propi desert,
però ens han
anat florint flors
amb cada record.
La nit és un
brindis de tendresa
amb tu...
onatge...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Que floresquen flors al teu camí, amb els records i amb les noves vivències.
ResponEliminaBon Any.
novesflors et desitjo que el teu cor sigui l'eco d'amor i de vida...
ResponEliminaUna abraçada.
onatge
la nit més bella, és la nit en la seva conpanyia...
ResponEliminaNo perds mai , l'ara i aquí, esdevé cada instant i et mostra l'horitzó, cada instant, cada dia.
salut
Joan
Joan gràcies per aquesta amanida filosòfica, amb la que hi estic d'acord.
ResponEliminaSalut.
onatge
Que puguis fer cada nit aquest brindis de tendresa.
ResponEliminaCarme gràcies pel teu bon desig. Et desitjo el mateix...
ResponEliminaonatge