Escric el poema a la casa del vent.
Segur que ell el sembrarà.
Fins que algú no es fa seu el poema
només són mots i paraules
damunt del paper.
Una finestra per la qual
algú ha respirat.
L’aigua que ha humitejat uns llavis.
La flama que ha il·luminat la foscor.
el pa a la taula de la soledat.
La cançó que ha ressuscitat el silenci.
El poema de vegades és pany i clau.
I porta oberta o tancada.
és com la pedra de la
penúltima ensopegada.
Quan és la crosta de la ferida,
i quan només és ferida.
També és la veu del dolor.
I la carícia del desig de cos present.
I la llàgrima del plor.
El fred de la buidor.
El caliu de l’amor.
Les estrelles de la nit.
I la lluna del desig.
La mel als llavis.
El crit de la soledat.
La mà que va teixint la carícia.
La pluja dels sembrats.
El mar de viatge i naufragi.
El far que fa retornar.
onatge
Llegeixo poemes a la casa del mar,
ResponEliminasegura que ella me'ls portarà.
I quan faig meu el poema,
es posa a volar amb mi
i jo amb ell. No sabem
qui guia ni qui segueix.
El paper oblidat,
totes les finestres
ens duen mots i sentiments.
I les claus i els panys
a vegades s'obren,
a vegades es tanquen
mantenint misteris intocats.
No sé si hi ha far on retornar.
Hola Carme m'encanta la teva resposta... i aquests versos:
ResponEliminaI les claus i els panys
a vegades s'obren,
a vegades es tanquen
mantenint misteris intocats.
Que sempre hi hagi la casa del mar i la casa del vent...
Salut.
onatge
Uuff, ho heu dit ja tot i tan bé, que obvio el comentari que anava a fer sobre les diferents textures que pot tenir la poesia, i entro només a saludar.
ResponEliminaSalut, poetes!
Hola galionar, en cap cas considero que jo faci poesia, en el sentit estricte del mot. De tota manera considero el teu "Uuff" poesia, fins i tot he sentit el teu to de veu...
ResponEliminaUna abraçada.
onatge
Una bona definició de poesia, m'encanta.
ResponElimina