dimecres, 9 de desembre de 2009

Falqueu bé la taula...


Falqueu bé la taula...
Falcarem bé la taula perquè no es bellugui,
després ja tremolarà... Penjarem imatges
grotesques importades de la Xina...

Tothom dibuixarà un somriure sense il·lusió.
Les estrelles lluiran sota un cel de neó.

Repiquen les campanes sense cap remor.
Menjaran i menjaran i remenjaran sense
el rot del bon profit.

El caganer tindrà els darreres d'or
però un cor de bacó.

Tots els sants s'ho miren de re filó...
Però tothom compra la il·lusió envasada al buit.

Res no és verd ni res no és madur.
Un que és feliç canta una cançó
i tothom se'l mira com si fos un boig...
I en una olla ben gran tots els ingredients per l'escudella:
un bon tall d'il·lusió, carn d'olla -falda- un os de pernil,
soledat, gallina -pit i cuixa-, tradició, cigrons,
patates, una fulla de col, avorriment, un manat
d'herbes, un api il·lusió, un os del moll,
tensions familiars, un os de l'espinada...,

la religió, anar bullint a foc lent,
vida, la sal justa, imposició, un tall
de cansalada i una botifarra negre,
la compenetració de la típica pilota.
quan ja finalment l'olla ja diu prou,
la sopa de galets, que sempre n'hi ha
un que es posa travesser al coll.

Ha arribat l'hora de posar el súmmum
de l'escudella a taula i anar
servint, i reomplint la sopera...

Els colors ja comencen a pintar les galtes,
-n'hi ha que de galtes en tenen sempre-.
El caliu va pujant de grau com un bon vi.

Ara el bullit i la carn d'olla.
Ara el cava ja flota en l'ambient...


Torrons, de crema, d'ametlla,
d'avellana, de cafè, de xocolata,
fruits secs, neules, cafè, licors,
i la mania de la mitja tarda...

Els records dels absents, les impertinències
dels presents... Les nou de la nit,
ja hem sobreviscut al Nadal, ara a
esperar sant Esteve...

Estrelles i estrellats.
La cuina un camp de combat.
La taula el mercat de Calaf.
Satisfacció, enyorança...?

Ah! Bon Nadal 2009
onatge

5 comentaris:

  1. Satisfacció, enyorança, però sobretot tradició. I traïció obligada envers nosaltres mateixos, més de quatre vegades. (Ara, si l'espai ho hagués permés, t'hauria insertat el tema del Violinista a la teulada, Tradition.)
    Impressionant l'olla barrejada; crec que cosatà de païr, amb bicarbonat i tot...
    Gran poema, onatge. Felicitats.

    ResponElimina
  2. Una barreja impressionant com el poema, tot ben remenat.
    Bon Nadal, del de debò amb tradició o sense ella.

    ResponElimina
  3. Sempre hi ha absents però m'agrada reunir-me amb els que encara hi som i fer-nos una bona abraçada... i, sobretot, veure com somriuen els més menuts i confien que els deixem el món més habitable!
    I malgrat tot, alguna cosa s'hi mou!

    ResponElimina
  4. Si no t'agrada el Nadal, què faràs per trencar amb la tradició? El 2010 pot ser una data a recordar...
    Salutacions cordials,

    ResponElimina
  5. galionar, ja saps que el Nadal tothom l'entén a la seva manera, és com farcir una olla, cadascú hi posa el que vol o pot...

    Joana, aquest any espero sobreviure a l'olla...

    Cèlia, el Nadal és de la innocència dels infants...

    Imma, entenc que moltes persones diguin que no els agrada el carnaval, o setmana santa, a mi no m'agrada el Nadal, o almenys amb el que l'hem convertit socialment...

    Quatre abraçades de bona tradició.
    onatge

    ResponElimina