Migdia coll de dama a la flama del sol.

Migdia coll de dama
a la flama del sol.
Vida i ombra,
i l’ombra de la vida.
Vent a la vela
de la meva barca.
Rumb i la mà al timó.
A poc a poc endavant
que no fujo de ningú
ni de mi mateix.
No hi ha cap pressa
estic segur que he d’arribar.
La brisa no és mai solitària
sempre hi ha les gavines.
Camí cap endins,
endins del meu port
és allà on hi ha el meu
ancoratge, el meu plom...
És allà on hi ha la
tempesta i la calma,
el camí i la llibertat,
i el meu passat que és
la xarxa de totes les xarxes.
Endins de cadascú
hi ha la pròpia creu i els claus,
alguns ja estan clavats
i d’altres per clavar...
De totes les creus se’n
poden fer dues estaques
per assenyalar aquí i allà .
La vela i el vent em duen enllà
enllà dins de mi.

onatge