-aquesta muntanya i la boira és el que veig ara des de la finestra on miro el món-
Boira en el temps...
Mentre fem guerres
matem vida, matem temps,
i matem la vida del temps.
Tot el temps que deixem
de sembrar vida o gaudir-ne,
esdevé temps mort,
i potser acabem sent morts en vida.
Ens encallem en petites engrunes,
i ens perdem la gran meravella de viure.
Boira en el temps, temps de boira...
onatge
Un altre dia ens has de fotografiar el paisatge de la teva finestra sense boira.
ResponEliminaPerò de moment... boira en el temps, temps de boira.
I jo que em pensava que vivies a prop del mar...!
ResponEliminaNo és aquesta boira externa, no, la que no ens deixa veure-hi clar. De vegades cal fer sortir el sol amb força en el nostre interior per ser capaços d'esvair-la... I més en temps de Nadal.
Una abraçada en temps de boira.
Carme un dia de flames de sol faré la fotografia...
ResponEliminagalionar, mira, de fet visc en un prestatge -allò que en diuen un pis...-, per la banda de darrere veig les muntanyes i per la terrassa del davant hi tinc el mar el far... No estic a primera línia però el mar hi és omnipresent.
Salut.
onatge
Apartem la boira i cerquem la llum del sol, sentirem i veurem més clar!!!
ResponEliminaJa ens diràs el que veus quan no hi ha boira