dimarts, 15 de desembre de 2009

Vi de llàgrima…


Vi de llàgrima…
Mig omplo la copa de cristall
amb vi de llàgrima,
res no trenca el silenci
només l’eco del teu record
que estàs absent.
Em mullo els llavis
sense pressa ni temps.
Sento com l’aroma
del fruit de la terra
em penetra ben endins.
Ja és més de mitja tarda,
el sol sembla una gran
moneda amb valor de foc.
Ran de mar tot és una vida especial.
El vi segueix batejant
els meus llavis.
El meu esperit resta serè
però el meu cor com un veler
sense vent, esperant.
La copa entre les mans
com els borratxos,
però només humitejo els llavis
amb sang de la terra.
Ara l’horitzó ja és foc,
o potser no, potser sóc jo.

onatge

4 comentaris:

  1. Ui, onatge, que no recordes aquella cançó d'en Jaume Arnella?:
    "No siguis sol a veure
    ni sol a rumiar;
    no siguis sol a veure,
    que el vi et condemnarà.
    Lailalaaaa lalailalaaa
    lailalaaa lalailalaaa."
    Seriosament, el poema m'ha agradat molt i trobo que és capaç de transmet amb nitidesa els sentiments. Els dos últims versos, chapeau! I els altres, també.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Sí que és profundament bonic, una mica trist.

    ResponElimina
  3. T'he de felicitar per les fotos. Aquesta és fantàstica. En quant als poemes ja saps que m'agrada llegir-te sempre.

    Una abraçada.
    maijo

    ResponElimina
  4. Sí galionar recordo aquests versos de la cançó, és més formen part del meu bagatge. Una cançó entranyable que cantàvem quan anàvem d'excursió.

    Sí Carme l'alegria més alegria també té una espurna de tristesa...

    maijo, aquesta fotografia és del Priorat.

    Tres abraçades amb onatges.
    onatge

    ResponElimina