divendres, 4 de desembre del 2009

El silenci t’està esperant...


La bona llavor germina en silenci,
sense un sol crit, només la seva veu en silenci.
Estar en silenci no vol dir estar en soledat.
Trobar la veu del propi silenci
és una riquesa que no es pot pagar.

Però la gent s’amaga, tenen por
de trobar-se amb el silenci i respirar.
Per creure en el silenci no cal cap altar,
ni posar aigua al vi, només
cal callar i deixar-lo arribar.

Sentiràs que quan arribi s’encendrà
la flama que hi ha dintre teu.
No cal que intentis anar-lo a comprar,
tampoc et servirà exigir-lo.

No cal que el busquis, ell et trobarà
quan t’hagi de trobar...
I quan vingui no el lliguis,
no el vulguis esclavitzar.

La força del silenci també està
en la seva llibertat.
El silenci és com una flor,
no la vulguis desfullar.
Si dónes sinceritat, la seva companyia
és per a tota la vida.
No fugis de tu, el silenci
no et trobaria mai.

Dintre teu hi ha la força de tots els focs,
només has de vigilar de no cremar-te.
El silenci t’està esperant, no et faci por.

onatge

3 comentaris:

  1. M'ha recordat aquestos versos:
    Tinc a les mans el silenci i crits callats a la ment. (David Raga)

    ResponElimina
  2. M'agraden les teves paraules que de vegades són com rems vogant contra corrent, i d'altres, posen nom a l'absència. També m'agraden els teus silencis fructífers.

    ResponElimina
  3. Hola Joana no coneixia ni el poema ni el poeta, ho comparteixo.

    Imma gràcies per llegir-me amb bons ulls.

    Una abraçada.
    onatge

    ResponElimina