Nadales amigues...

El dibuix d'en Massana ja té uns anys, però crec que tot el que es diu des del cor no caduca mai, així acompanya el poema del meu amic Franc.

ANAR APAIVAGANT EL JO...

Anar apaivagant el jo...
Sentir com es traboca l'aigua
enterbolida de la ment...

I ja, deixar-se anar del tot
pendent avall, amb ulls oberts,
sense codis ni estratègies
ni cap feixuc discerniment...

Renéixer enllà de l'eixidiu
-murmurri sec de remolins-
sense cap fressa ni recança...

I descobri, en un reflex
ardent de nit misteriosa,
la senzillesa escumejant
dels mots, el gest de les onades.

Santa Llúcia 2009.
Francesc Pasqual

Gràcies per ser-hi.
onatge