dissabte, 12 de desembre de 2009

Sense que els ulls vegin…



Sense que els ulls vegin…
El vent va passant les fulles de la meva llibreta,
i amb les fulles passen les pàgines.
El vent em duu el ressò d’unes llàgrimes.
Són de sentiment. De tristesa.
D’un sentiment personal.
La tristesa embolcalla amb el
seu clima i no deixa veure-hi.
I la persona que ho pateix se sent oprimida,
desterrada de la terra de la felicitat, perquè no
recorda que la felicitat està dins d’ella.

El vent oneja les banderes malgrat que
a mi no m’agraden. Estimo el poema
quan es fa bandera o quan traspassa els sentits.
Ara les ninetes miren al lluny com buscant.
Ulls que no veuen cor que no se’n dol.
Però hi ha tants cors que se’n dolen
sense que els ulls vegin...

onatge

3 comentaris:

  1. És ben certa la frase que molts cors se'n dolen sense que els ulls vegin. Només desitjar-te que amb aquest poema puguis ajudar la persona a qui la tristesa encega la mirada.
    Avui la tristesa no ho sé, però el fred i la pluja reals, sense metàfora, embolcallen tot el que es veu per la finestra.

    ResponElimina
  2. Si, i és que no només tenim els ulls i no només hi ha la proximitat, veiem coses d'altres maneres i a distància també. I el cor pot ser que se'n dolgui...

    ResponElimina
  3. galionar, gràcies per les teves paraules. De vegades és difícil saber a qui ajudar, i no sempre l'ajuda es ben rebuda...

    Carme, de vegades és una sort que veiem les coses d'una altre manera, i cert, la distància també és una diòptria...


    Dues abraçades.
    onatge

    ResponElimina