diumenge, 13 de desembre del 2009

Llavors entendrem els altres.


És diumenge, no fa sol.
El gris es reflexa en els vidres
de les meves ulleres.
La música de “La vida és bella” dóna
color i caliu a les estances del meu ésser.
El campanar sobresurt.
L’església sempre sobresurt...
El mar sembla un mar de cendra. Els ocells canten
o em parlen. Tres gossos tenen el seu diàleg.
El motor d’un cotxe desequilibra l’estat natural.
La publicitat compradora.
Tres silencis fan una passió de sentiments.
El concert net de l’aigua. El mar i la seva immensitat.
El pensament es fa alè i vola, se sent seduït pel vent.
Passeig de gos lligat. La musicalitat del vent.
La brisa humida és com si
volgués rovellar el meu esperit,
però passa. El meu esperit és fort i arrelat.
Ets a prop i penso en tu. Les teves paraules fan
una corona d’espines d’absència. En el silenci
hi ha la veu. Atletes de diumenge.
El so d’un caçador furtiu.
La trompeta d’un cotxe.
El diari de diumenge.
Corregudes cap a l’estació,
no es pot perdre el tren...
El vent fa volar els papers,
com els missatges
a la boca dels coloms missatgers.
L’huracà és com un renec de la natura.
La rentadora de la veïna.
El passadís del diumenge,
el saber que sóc jo.
L’abraçada neta i serena.
L’eternitat es viu i es fon
entre dona i home, però només
si hi ha amor. Amor i odi,
no sempre s’engendren junts.
El saber on ets, però no on estàs.
Només el cafè, però lluny l’un de l’altre.
Junts en la distància curta de la maneta d’un infant.
L’homilia del mossèn. La missa viscuda.
La paternitat falsejada.
Visc l’existència i la respiro en cada petita cosa.
El temps és com la sang, no el podem perdre,
no pot passar inútilment.
És difícil despullar-se de la societat, però no poden
anar vestint camisa sobre camisa,
llavors no sentirem el propi cos...
No podem respirar, el fred no ens glaçarà,
i el sol no ens escalfarà.
bategem la pròpia vida.
Llavors entendrem els altres.

onatge

3 comentaris:

  1. Em sembla que hi ha gent que mai no entendrà res dels ... i n'hi ha que sí, sense massa esforç.

    ResponElimina
  2. Això que no tinc son les teves paraules per guanyar-me el cel i conquerir el sol, deia una canço' de Fabrizio De Andrè ( Quello che non ho).

    ResponElimina
  3. Carme, com sempre tot està mal repartit...

    Lliri blanc, sempre ens manca alguna cosa...

    Dues abraçades.
    onatge

    ResponElimina