Els murs
sempre oprimeixen,
l’avorriment és un càncer,
i la hipocresia
és un mal vestit...
Respira, que sempre
hi ha un alè d’aire,
i una flama per
acompanyar el teu foc.
Vés nua de tot
el que et lliga,
t’esclavitza i et
nega com a dona-persona...
Que els cinturons
només siguin per
acompanyar la teva cintura.
I les cadenes, ni al cor
ni enlloc, ni
que siguin d’or...
La por de l’amor
només és un pol•len
que passada l’al•lèrgia
tot és llibertat.
Quan la lluna respira
que et robi tot
el que tu vulguis,
però que sigui
amb penyora d’amor...
onatge
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada