dimecres, 2 de desembre de 2009

Plouen els hiverns…


Plouen els hiverns
com una predicció bíblica.
Tot acaba plovent.
Arriba la primavera
quan ja no podem florir...
Ja hem començat
el camí de destí.
Hi ha un vent que ens repica a la porta.
He perdut el somriure,
els llavis s’humitegen de les llàgrimes,
per sort tot és passatger,
ni que marxar sigui
per no tornar mai més.
Sempre plou, però de vegades
la terra no està preparada,
o plou massa o plou poc.
En copa neta unes gotes de lluna,
i una mica de mar, ni poc ni massa.
Un polsim de sol.
Unes ganes de viure.
Un poema per acabar.
Tristesa i somriure...
Una espurna de primavera.
De l’estiu la llum del dia.
Unes fulles de tardor.
De l’hivern unes flames de foc.
Moure delicadament la copa per casar-ho tot.
Beure lentament amb els ulls clucs,
no es garanteix res...

onatge

3 comentaris:

  1. Una mica d'aquí, una mica d'allà, anirem fent camí, encara que plogui sobre mullat.
    Pas a pas... Sort que ja no espero pas florir.
    Un poema molt bonic.

    maijo

    ResponElimina
  2. El camí de la vida l'hem de regar amb flors de colors.

    ResponElimina
  3. maijo, sempre podem florir...

    Joana, és veritat mentre hi hagi color hi haurà vida.

    Salut i flors de colors...
    onatge

    ResponElimina