dijous, 3 de desembre del 2009

Mar ets tu?


Mar ets tu?
M’encanta l’abraçada
del teu onatge.

El teu diàleg.
La teva sal
pel meu
almívar interior.

Junts hem
viatjat i naufragat.
Sempre tan maternal
amb el meu
vaixell de paper.

Mar ets el camí
del meu viatge
i la riquesa del
meu bagatge...

onatge

6 comentaris:

  1. onatge, ets tu?
    m'encanta sempre
    el sacseig de les teves paraules.

    Els trajectes
    immensos i petits
    dels teus poemes.

    onatge,
    acompanyes el camí,
    en cada viatge

    ResponElimina
  2. Mar, ets tu l'onatge que arremet contra el far i que el besa?
    Onatge, ets tu la mar que m'abraça i que em bressa?
    Mar, diàleg, naufragi, viatge... no deixeu mai d'ésser.

    ResponElimina
  3. Carme, no ho sé, potser sí que sóc com l'onatge, i vaig i vinc...

    novesflors, sí, de moment van units encara no hi ha cap multinacional que hagi vist negoci en la separació...

    galionar, ja no ho sé, de vegades naufrago en el mar de la meva metàfora, però sempre arribo a la platja de les petxines...

    Una abraçada d'onatge...

    ResponElimina
  4. Un mar ampri per on navigar sense tocar vores.

    ResponElimina
  5. Hola Joana, només toco vores quan m'ofego...

    Salut.
    onatge

    ResponElimina