La nit és
un pom de flors
i els pètals
cauen damunt
del poema.
I la lluna
s’ho mira
i em fa l’ullet.
Neixen noves flors
i em duen el
pol·len de l’harmonia.
També hi ha
els gemecs
dels que han
perdut la nit,
els que ja són nit.
La nit és un badall,
una llesca de pa torrat
amb oli i sal,
és la processó
dels rellotges,
el plor de vida
de l’infant
que ha nascut,
espelmes sense flama,
el somriure
de les estrelles,
la cançó que acompanya,
la porta que grinyola,
el tren que passa
amb una acceptable
fidelitat a les vies,
és l’àvia que
dorm sola en un
llit massa gran,
la bona gent
que al carrer
dorm amb
llençols de cartró.
La nit és la
fruitera plena
de fruits que entren
pels ulls però
que no tenen
gust a res,
és l’ocell del pensament
que s’enlaira i vola
amb l’amic del vent,
andròmines amb
quatre rodes
amb la marca
al morro
i la mateixa
repetida al cul.
La nit és l’escombriaire
que recull l’estupidesa
dels humans,
és la infermera
la que acompanya
el malalt, també
ho és el mal humor
de la que no li
agrada treballar de nit,
i el desordre de les
forces de l’ordre
que de vegades
no saben on el tenen...
La nit és el far
i la platja amb
el peix de les
promeses sota la lluna,
els que no troben
el forat del pany,
i els fonaments
que cedeixen i
deixen que
caigui la casa
i els mosquits
que busquen
coixí de carn
per sopar sang,
i un peu fora
del llençol perquè
vol respirar,
és el perfum de
la dama de nit
que passeja pel jardí
en espera de
les primeres flors.
La nit és el
barret del dia,
és una copa
amb aigua de lluna,
unes gotes de mar
i una cullerada
de serenitat perquè
em pugi al cap
però que em
deixi navegar,
i el far que mai
no s’acaba
d’aprendre la cançó,
las brisa que
m’arriba amb
olor de mar.
La nit és repòs,
neguit i crit,
foscor i treball,
i estrelles a les
puntetes dels dits,
el llit que gemega
sense gemegar,
els que van pel carrer
a hora desconeguda,
els que canten contents
perquè el gran
els marca el pentagrama,
i els que no tenen
peus per pujar escales,
els que es preparen
per demà anar a missa...,
els combregats
i els re combregats.
La nit és el forner
que manté viu el forn,
els empresonats
justa o injustament
perquè hi ha sentències
favorables al moment,
els que pel carrer
destrueixen per destruir,
és la lluna plena
i el quart minvant.
La nit és ella...
Amb aquest poema us desitjo un any Bo! Un any ple d'amor i presència. Que aquesta nit sigui la vostra nit. Que sigui el barret i la rosada del nou dia.
onatge
Gràcies, Onatge, pels teus desigs per al nou any. Gràcies pel deliciós poema que ens regales. Gràcies per la seva senzillesa i profunditat. Gràcies per les teves paraules que avui em fan especial companyia.
ResponEliminaLa nit també ets tu i el teu espai.
Dotze abraçades i un brindis per la Vida.
Bé, no volia dir Onatge sinó onatge. És el costum...
ResponEliminaBon any, amb força, equilibri, valor i seny! I recorda la I mostra de poesia d'Alcanar! Feliç 2010
ResponEliminagalionar et desitjo que el nou any et sigui favorable per la teva llaurada i sembrada...
ResponEliminaCèlia et desitjo un any ple de seny i rauxa. I dos cors per compartir la carícia d'estimar...
Una abraçada.
onatge