La nit és la
nuesa d’una mirada,
la rosada d’un petó,
la lluna al mirall
dels estels, el
silenci de la carícia,
el desig a foc lent,
la passió segons
la rima del poema.
La nit és el
galop de sang al cor,
el viatge de vida
pels camins personals,
és el badall del silenci,
l’enclusa de la vida,
el singlot de la soledat,
l’ombra del gest,
la llum de la
llibertat...
onatge
Només perquè dius que és la llum de la llibertad, la nit ja és bonica...
ResponEliminaBona nit al far,
M. Roser
Quants tresors amaga i descobreix la nit en els teus versos....!
ResponEliminaLa nit també és el somni d'allò que no sabem que som.
ResponEliminaSi per a tu és tot això, m'agrada, la teva nit.
ResponEliminaUna abraçada d'això, de bona nit!
M. Roser hi ha una nit per a casdascú de nosaltres, després cal saber interpretar-la i anar-la desgranant, o no...
ResponEliminaElfreelang potser l'únic que està amagat són els versos, ja que escric així...
Núria aquesta nit tindré insomni de saber què sóc...
Galionar tu també ets nit (i dia).
Des del far una abraçada de nit bona.
onatge