Aquest paraules embastades amb fil de sentiments, és d’aquelles que no les vaig acabar d’embastar, vull dir que l’intent de poema va quedar inacabat, el vols acabar tu...?
Paraules a la sang
a l’ànima al cor
a l’esperit a la butxaca,
ai si les paraules parlessin...
Cada paraula té el seu mot.
Paraules a l’albada,
a la barca mar enllà,
a l’aigua clara,
a la flama i caliu,
a la tassa paraules,
al poema no escrit,
a l’estel en llibertat,
al far de mar obert,
a la plaça de la vida.
Paraules a la carícia
que parla, al silenci
dels teus llavis,
a la nit amb lluna,
al solstici dels sentiments,
a la nuesa, a les mans
que tenen fred
onatge
Vols dir que fa falta acabar-lo? A mi em sembla que, com a molt, només li faltaria la puntuació final, perquè el poema parla per sí sol i suficientment tal com està...
ResponEliminaNo hi afegeixo ni una coma. M'agrada així.
Una abraçada.
Si m'ho permets m¡apunto no pas a acabar-lo si no a seguir-lo:
ResponEliminaparaules que tenen fred
set de les teves manyagues
abraça-les entre els dits
acarona-les amb tendresa
són paraules de carn i d'esperit
escrites amb el ritme dels batecs
Ufff, aixo d'acabar-lo és molt difícil, t'ho deixo per tu, que ho fas fabulosament be :)
ResponEliminaParaules i literatura,
ResponEliminaparaules, "l'arma de l'esquerra",
paraules sempre blaves, immaterials,
paraules-sentiment.
[és el que em suggereix la "paraula", evidentment no és el millor final]
Galionar, Efreelang, magazine.cat i Helena gràcies gràcies a totes per la companyia i aportacions.
ResponEliminaDes del far salut.
onatge