divendres, 1 de juliol del 2011

Abraçarem silencis...
















Potser només compartirem

una mirada, l’horitzó

tal vegada no serà

ni el mateix, però ens quedarà l’eco

de la nostra veu,

paraules que els emmarcarem,

mirarem el mar

com si l’onatge ens

hagi de dur els records,

la platja serà la mateixa

sense promeses ni testament,

el far sempre amatent.

Tot semblarà nou però al bagatge

hi durem la vida viscuda

i també la perduda.

No ens farem preguntes,

les respostes aniran

amb nosaltres, les nostres mans,

la mirada, el somriure,

el to de la veu, els silencis,

tot dirà què som

i d’on venim...

No tindrem cap pressa

el temps s’asseurà amb nosaltres.

Abraçarem silencis

amb delicadesa per no despertar-los...

Tindrem tants estels

que hauran volat...

onatge

7 comentaris:

  1. Sobre tot cal abraçar eixos silencis que diuen molt més que algunes paraules, eixos silencis que cal acaronar en el record.
    Des del cau, salut i poesia.

    ResponElimina
  2. Que bonic, onatge! Aquest poema em suggereix un reencontre entre dues persones que s'han estimat. Amb el teu permís, guardaré el poema per penjar-lo algun dia al meu espai.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Un bonic poema abraçant passat, present i futur.

    ResponElimina
  4. És molt bonic! Parles en futur però sé que ho apliques a l'Ara, com jo, com tots aquells que tenim un passat que ja és passat, i un futur incert.
    Una abraçada a la llum del far.

    ResponElimina
  5. Aquesta història d'amor romàntic em recorda la d'uns enamorats que s'havien de separar i estaven angoixats perquè no podien viure l'un sense l'altre... van decidir que cada dia a la mateixa hora mirarien la lluna i li parlarien, seria com si es miressin l'un a l'altre i es parlessin...
    Segur que quan es van retrobar els estels els devien envoltar, mentre ells "abraçaven els seus silencis"...
    Una abraçada silenciosa cap el far,
    M. Roser

    ResponElimina
  6. Gràcies per acompanyar els silencis...

    Des del far nit bona.
    onatge

    ResponElimina
  7. Després de llegir aquest poema m'he sentit ple de silenci. Un silenci, però, que deia i suggeria moltes coses. I entre elles, la paradoxa com a part de las realitat.

    ResponElimina