Potser només compartirem
una mirada, l’horitzó
tal vegada no serà
ni el mateix, però ens quedarà l’eco
de la nostra veu,
paraules que els emmarcarem,
mirarem el mar
com si l’onatge ens
hagi de dur els records,
la platja serà la mateixa
sense promeses ni testament,
el far sempre amatent.
Tot semblarà nou però al bagatge
hi durem la vida viscuda
i també la perduda.
No ens farem preguntes,
les respostes aniran
amb nosaltres, les nostres mans,
la mirada, el somriure,
el to de la veu, els silencis,
tot dirà què som
i d’on venim...
No tindrem cap pressa
el temps s’asseurà amb nosaltres.
Abraçarem silencis
amb delicadesa per no despertar-los...
Tindrem tants estels
que hauran volat...
onatge
Sobre tot cal abraçar eixos silencis que diuen molt més que algunes paraules, eixos silencis que cal acaronar en el record.
ResponEliminaDes del cau, salut i poesia.
Que bonic, onatge! Aquest poema em suggereix un reencontre entre dues persones que s'han estimat. Amb el teu permís, guardaré el poema per penjar-lo algun dia al meu espai.
ResponEliminaUna abraçada.
Un bonic poema abraçant passat, present i futur.
ResponEliminaÉs molt bonic! Parles en futur però sé que ho apliques a l'Ara, com jo, com tots aquells que tenim un passat que ja és passat, i un futur incert.
ResponEliminaUna abraçada a la llum del far.
Aquesta història d'amor romàntic em recorda la d'uns enamorats que s'havien de separar i estaven angoixats perquè no podien viure l'un sense l'altre... van decidir que cada dia a la mateixa hora mirarien la lluna i li parlarien, seria com si es miressin l'un a l'altre i es parlessin...
ResponEliminaSegur que quan es van retrobar els estels els devien envoltar, mentre ells "abraçaven els seus silencis"...
Una abraçada silenciosa cap el far,
M. Roser
Gràcies per acompanyar els silencis...
ResponEliminaDes del far nit bona.
onatge
Després de llegir aquest poema m'he sentit ple de silenci. Un silenci, però, que deia i suggeria moltes coses. I entre elles, la paradoxa com a part de las realitat.
ResponElimina