La tralla
del temps
m’espetega
a la pell,
els anys
han fet una
cuirassa que
només traspassa
la tendresa,
els pètals de les flors,
la rosada de viure,
la brisa del poema
i la teva companyia
a foc i flama...
onatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Això és el que té ser una persona com cal...
ResponEliminaSi la teva cuirassa encara deixa traspassar totes aquestes coses que dius estàs salvat, onatge; no se't moriran els sentiments per inanició.
ResponEliminaUna abraçada.
La rosada de viure.
ResponEliminaHem de ser permeables només a les coses que paguen la pena...tu, sembla que ho fas molt bé.
ResponEliminaBeset
zel, Galionar, Jordi i La Senyoreta, vosaltres sou la flama!
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Una cuirassa molt delicada i sensible. Ben fet!
ResponEliminaCarme faltava la teva flama...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Normalment, la vida, ens fa una cuirassa per protegir-nos...
ResponEliminaLa teva és un teixit de fil de seda brillant, que deixa passar totes les petites coses importants, que són les que ens donen la il·lusió de viure cada dia.
Un petó que arribi al far travessant la cuirassa,
M. Roser
Una cuirassa impregnada de tendresa i sensibilitat, ja no és cuirassa. Ho sento, algú t'ho havia de dir...
ResponEliminaUna abraçada direcció al far.