El matí és un llençol de boira,
un cafè curt però amb cos,
el mar gris, els silencis
que es comencen a despertar,
un gos que diu bon dia,
l’eco d’una ràdio,
les gavines que sembla que
vagin a comprar el diari,
la Maulet a la falda,
el carrer són llambordes de silenci.
El matí és el ball dels adormits,
avui és diumenge, ho diu el calendari,
i em sembla que no té cap tendència...,
és una bugada estesa al terrat veí,
és paper i tinta, un croissant de xocolata,
el sol que no té ganes d’enlairar-se,
ara gaudeixo del silenci del silenci,
passa una moto que sembla que
porti el motor desesperat...,
els meus budells que no sé si canten
Llach o Abras, a la terrassa
un pom d’agulles d’estendre roba,
com diu aquell: no se sent una mosca,
però tot és ple de
vida.
onatge
És clar que per la descripció que en fas, els teus matins són fantàstics. Em sembla que et deus despertar quan encara no han posat els carrers, per això escoltes el silenci del silenci... però de mica en mica el dia es va llevant i tot s'omple de vida.
ResponEliminaBons matins al far,
M. Roser
El silenci del silenci, el millor dels silencis, certament plens de vida, vida interior.
ResponElimina