Agafa un pot
ni massa petit
ni massa gran,
posa-hi uns sentiments,
aigua de mar
unes gotes d’aigua
de lluna, tres onzes
de paciència, un polsim
de rebel·lia, rectificar
de seny i rauxa,
a foc lent deixar
que redueixi,
llavors posa-hi
terra i arrels,
un tall de lluita,
filtrar-ne l’estupidesa...,
un raig de sentit comú
-si en trobes-.
Afegir-hi tres mots
i un vers, un renec,
mig quilo d’energia,
una esquela sense
els afligits...
Procura que no hi caigui
ni pols ni cap
teranyina política...
Si mires el rellotge
i veus que és l’hora,
apaga el foc
deixa-ho reposar
cinc minuts,
després en plat pla
forquilla i ganivet,
degustar-ho , bon profit!
Ah! Si no t’ho
pots menjar
llença-ho amb pot i tot
a la porta que tu
creguis convenient...
onatge
M'agrada aquesta recepta, però potser hi posaria quatre onzes de paciència, enlloc de tres... a dies me'n manca una mica. Una abraçada fresqueta!
ResponEliminaAquesta recepta és del menú del règim que hauriem de seguir per anar fent camí per la vida ( trobo a faltar una mica de tendresa). A alguns els farà bon profit a d'altres no tant...Sinó ens agrada sempre podem canviar coses, però no podem llençar allò que ens ajuda a viure...
ResponEliminaUn petó de bona nit fins el far,
M. Roser
M'agrada comprovar que encara queden alquimistes.
ResponEliminaUna abraçada, home del far.
El tall de lluita ja l'hi poso ja...
ResponEliminaVenia a preguntar-te si ets un bruixot dels bons que sap fer pocions de les bones. La resposta me l'ha donada Pilar: ets un alquimista.
ResponEliminaAmb aquests bons ingredients, ben segur que l'àpat acarona el cor, aquieta l'ànima i encén la flama...
ResponEliminaAbraçada!
Quin poti poti!!!... haaa, i de llençar-ho res de res, s'ha d'aprofitar tot que estem amb crisi.
ResponEliminaSalut.
Reservaré la recepta per algun dia que tingui ganes de cuinar. Tants ingredients m'atabalen...
ResponEliminaUna abraçada.
Hola Ventafocs, M. Roser, Pilar, Jordi, novesflors, Audrey, magazine.cat i Galionar, gràcies per la vostra acollida a la meva humil recepta, i dir que ara que la repasso i seguint els vostres comentaris, veig que encara m'hi he deixat ingredients importants, com ara:
ResponEliminaun bon tall d'indignació amb os i tot,
una bon polsim de mala bava...
una bona lluita,
vi de fidelitat,
unes bones arrels.
Això sí, preservar-ho de l'etupidesa, l'engany, els falsos somriures, de la més pura mediocritat, tan abundant a totes les nòmines públiques...
Teniu raó. Ja callo...
Des del far una abraçada sense recepta.
onatge