Ens cremem amb
foc de silenci
i flames d’absència.
La tímida carícia
creix i s’enlaira
com un estel.
No profanem res
i ens ho donem tot.
Respirem amb el
gemec del desig.
L’amor encén els cors
i esdevenim flama
que no crema.
Tot és un somni
d’ulls oberts...
onatge
Els somnis d'ull oberts són els millors.
ResponEliminaI tal com l'expliques ben bé que ho sembla, dels millors.
Bon agost, onatge, estaré una mica desconnectada, a dies, a dies...
Em suggereix un amor en la distància, un foc candent que no arriba a cendra, una complicitat compartida en la penombra.
ResponEliminaBon diumenge i bona setmana Onatge.
Els somnis d'ulls oberts són els que m'agraden! I la cremor, si és d'amor, doncs també!
ResponEliminaSalut i abraçada onatge!
Els somnis d'ulls oberts són els que més m'agraden onatge! que tinguis una feliç o poètica setmana, primera d'agost!
ResponEliminaQue visquin per sempre, els somnis d'ulls oberts! Són, moltes vegades, el motor que fa escriure els poetes i la força necessària per continuar avançant.
ResponEliminaBon agost, onatge, i una abraçada!
oooooh, tot es un somni? :)
ResponElimina