PRIMER POEMA
L’amor és com el somni d’un nen
que entra dins el bosc i veu el mar.
L’amor és una paraula que no es diu del tot.
Potser és una paraula que es deixa en blanc.
L’amor s’extreu com un mineral.
És com una arrel que s’enfonsa i fa mal.
Potser l’amor és un miracle. Potser sí.
Potser ningú no sap què és l’amor. Potser no.
Potser és un nom que ningú recorda.
Potser l’amor és un artefacte literari.
Altres vegades és una llavor que espera la pluja.
Potser sí, potser no. Potser l’amor és la pluja.
Potser és amor i res més. No ho sé.
Potser l’amor està dins d’un arbre.
Potser va ser la primera llum
que va il·luminar l’univers.
Potser l’amor són els meus ossos
que sempre recordaran els teus ulls.
Santi Borrell
Un llibre que us el recomano per la profunditat i la vida que empelta, fa que hi arrelis...
onatge
Dins d'un arbre.
ResponEliminaGràcies a tots dos.
Agraeixo la teva recomanació!
ResponEliminaSí que té profunditat, sí, aquest primer llibre d'en Santi; jo el gaudeixo des de fa gairebé un any. I és que a Vilafranca hi ha gent que val molt la pena, eh!
ResponEliminaUna abraçada!
Com el somni d'un nen que entra dins del bosc i veu el mar...
ResponEliminaAquesta poètica definició és una meravella!
Potser sí, potser és amor i res més.
ResponEliminaJordi i gràcies a tu per arribar-hi...
ResponEliminaEfreelang no et decepcionarà...
Galionar ja no hi puc afegir res...
Carme és l'alè del poeta...
novesflors potser sí...
Des del far una abraçada.
onatge
Moltes gràcies per la recomanació, ho tindré en compte!
ResponEliminaJo també fa un parell de mesos que el gaudeixo. Fins i tot per Sant Jordi, vaig fer servir uns versos seus, per a fer una dedicatoria...
ResponEliminaSi tots són tan dolços com aquest, deu ser preciós...Gràcies per la recomanació!
ResponEliminaAh! I el lipbud de Vilanova i la Geltrú és molt xuli, molt currat amb tants dimonis, balls de bastons i gegants!
ResponEliminaAriadna, Judit i Barcelona un llibre que el tindreu dies i dies a les mans...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge